Amb motiu de l’estrena de “Segon Origen”, La Finestra Digital s’ha posat per uns moments en la pell d’Alba i Dídac, els seus protagonistes, que s’adonen de la importància de preservar el coneixement i decideixen guardar i llegir llibres. I la pregunta que ens sorgeix és: Quins llibres salvaríem nosaltres per sobre de tots? I si haguéssim d’escollir una pel·lícula i un disc? Preguntes fàcils de difícil resposta. Aquesta és la nostra selecció.
Begin Again
Començar de nou després del desamor, amb un projecte que pot semblar absurd i pel qual molts no donarien ni cinc cèntims. És la renaixença dels perdedors. Keira Knightley, Mark Ruffalo, Hailee Steinfeld i Adam Levine protagonitzen aquesta proposta de John Carney ambientada a Nova York, que porta la música i la sorprenent veu de Knightley als terrats i parcs de la mítica ciutat. Una pel·lícula optimista que convida creure en les segones oportunitats, imprescindible quan tot sembla que s’esfondra al teu voltant i de sobte apareix algú amb qui t’uneix una especial complicitat. (N.V.)
El gran dictador
Chaplin era un geni a no oblidar, i aquí estem davant una de les seves pel·lícules més divertides i més crítiques. Aquesta sàtira del feixisme i el nazisme arriba en un moment en el qual els Estats Units no havien entrat encara en conflicte amb Alemanya. La productora va rebre moltes pressions per part de la diplomàcia alemanya amb la finalitat que s’abandonés, però el director es va mantenir ferm i va seguir amb ella. És una de les produccions més encertades de Chaplin, per l’humor però també pel retrat d’un sistema que tants horrors portaria a Europa. Entretinguda i divertida, “El gran dictador” és un testimoni de coses a no repetir, un dels seus valors principals. (D.F.)
Interstellar
Al 2014 Christopher Nolan ens portava una epopeia galàctica que era a la vegada també una obra profundament humanista. “Interstellar” no només és una gran pel.lícula que mereixeria ser salvada de la destrucció, sinó que en un món forçat a renéixer en un segon origen, conté claus a tenir en compte pels supervivents d’un cataclisme. En aquesta obra imprescindible de la ciència-ficció, els protagonistes embarcats en trobar la manera d’aconseguir que la raça humana podés subsistir en un món a punt de destruir-se, descobrien que tant important és mirar cap al futur com no oblidar tot allò que ens defineix com a persones i com a espècie. (I.M.)
La Trilogia “Regreso al Futuro”
Fantasiar amb viatjar en el temps, amb tenir la capacitat de conèixer en primera persona la Història, i fins i tot modificar-la. En un món desolat, què millor que preservar la màgia que Robert Zemeckis va posar en la seva trilogia de “Back to The Future”. Protagonitzada per Michael J.Fox i Christopher Lloyd, immortalitzats per sempre com Marty McFly i el Dr. Emmett Brown, la trilogia transmet aquest esperançador missatge de que el futur no està escrit. Un nou futur sempre és possible i jo mai perdré la il·lusió de, algun dia, fer un volt amb el meu aeropatí. (I.Z.P.)
La Trilogia “Star Wars”
“El palau de la lluna” de Paul Auster
Sol i sense recursos, així es troba en Marco Stanley Fogg en un determinat moment de la seva vida. Obligat a seguir endavant i a començar de zero des de la més absoluta solitud, Fogg serà el protagonista d’un viatge a partir del qual acabarà entenent la seva història familiar. Una novel·la que descriu perfectament amb paraules les emocions humanes i que s’ha de preservar per la seva excel·lent forma de narrar-les. (N.V.)
“Rayuela” de Julio Cortázar
Trio “Rayuela” no solament per ser un dels cims de la literatura hispanoamericana sinó per la quantitat d’hores de diversió que pot proporcionar al lector. Els seus diferents plantejaments de lectura, el surrealisme dels temes tractats i les escenes mostrades i la introspecció present al llarg de l’obra donen per a discussions i comentaris molt enriquidors. Els jocs presents en el llibre (començant per la lectura alternada que proposa Cortázar) i les cites a artistes i escriptors ens deixen una aproximació variada al món de la cultura i el pensament. En resum, un llibre ideal per passar-ho bé i per preservar la cultura amb majúscules.(D.F.)
“Grans obres de William Shakespeare”
El compendi de les obres del famós dramaturg no podria perdre’s a la fi del món. Retratista intemporal de les grandeses i misèries humanes, les obres de Shakespeare ofereixen una mica de tot per al lector post apocalíptic: drames, comèdies i fins i tot poesia. Però sobretot històries tan amenes com profundes sobre el que som i sentim: amor i menyspreu, avarícia i generositat, perdó i desig de venjança, saviesa i bojeria, amistat i família, passió i odi. Des de “Hamlet” a “Macbeth” passant per “Molt soroll per no res” o “Romeo i Julieta”, un repàs literari pel millor i el pitjor de les persones a tenir en compte pels encarregats de refer la societat. (I.M.)
“El cine según Hitchcock” de François Truffaut
Com enamorat del cinema d’Alfred Hitchcock, resulta impossible escollir només una de les seves pel·lícules per preservar. Així que el meu llibre de “El cine según Hitchcock” no hi pot faltar. Resultat d’una llarga conversa entre Hictchock i Truffaut de cinquanta hores, preparada sobre un qüestionari de cinc-centes preguntes, el llibre no només et permet revisar mentalment la filmografia del mag del suspens si no que a més t’ofereix l’oportunitat d’entendre millor el cinema, d’endinsar-te en les seves entranyes, de quedar fascinat pels seus trucs de màgia. (I.Z.P.)
“La lladre de llibres” de Markus Zusak
La Liesel va començar la seva brillant carrera de lladre als nou anys. Tenia gana, robava pomes, però en realitat el que més li interessava eren els llibres. Potser més que robar-los els salvava. El primer va ser el que havia caigut a la neu al costat de la tomba on acabaven d’enterrar el seu germà, quan anaven cap a Molching, prop de Munich, on els esperaven els seus pares adoptius. El segon llibre, temps després, el treuria de les flames d’una de les moltes fogueres que encenien els nazis. En realitat “La lladre de llibres” és una petita història sobre una nena, un acordionista, unes paraules, uns alemanys fanàtics, un boxejador jueu i un munt de furts i també és un gran llibre que toca la fibra per parlar-nos de la guerra, de les pèrdues i de la dualitat de l’home capaç de fer el millor i el pitjor, tot amb una narradora que sap molt de tot això: la Mort. (Y.A.)
“Legend” de Bob Marley
Va haver una època en què molts crèiem que érem “hippies”, malgrat que els anys 60 ens quedaven força lluny. Descobrir els grans èxits de Bob Marley en aquest àlbum compendi de les seves millors cançons va ser un luxe per vàries generacions nascudes a partir dels 80. En aquest cas, es tracta de seguir preservant un àlbum que ja ha traspassat diverses generacions i que conté temes que sovint segueixen sonant per la freqüència modulada. (N.V.)
“Born to run” de Bruce Springsteen
Un món obligat a renéixer hauria de fer-ho a ritme de rock’n’roll i si un disc com “Born to run” no ens hem cansat d’escoltar-lo després de complir 40 anys, bé mereixeria ser salvat per posar banda sonora al renaixement de la humanitat. Acompanyat d’una banda que és un prodigi sonor de guitarres, saxo, bateria, baix, piano, trompeta o teclats, en clàssics com “Born to run”, “Night” o “Thunder Road” Springsteen convida a l’alliberament, a agafar la carretera i somiar amb el què depara el futur. Ideal per deixar enrere un món en runes i mirar cap endavant. (I.M.)
“HIStory” de Michael Jackson
Sense la possibilitat de poder salvar tota la discografia de Michael Jackson, el primer disc que salvaria de l’oblit és el “HIStory”. El disc de LA SEVA història. Un primer CD amb els seus majors èxits en solitari amb la Epic Records, i un segon CD amb una col·lecció de temes que ens mostraven a Jackson al seu millor moment creatiu. Cançons com “Scream”, “Earth Song”, “Stranger in Moscow”, “They Don’t care about Us”,… que no només et submergeixen en el seu món personal i sonor, si no que arriben carregades de missatges “for a better place, for you and for me and the entire human race”. (I.Z.P.)
“Quina nit” de Sau
“Las cuatro estaciones” de Vivaldi
Coneguda per tots, “Les quatre estacions” és una de les composicions clàssiques més accessibles, i la trio principalment per dos motius. El primer és el seu caràcter descriptiu, és a dir, l’ús que fa Vivaldi del llenguatge musical per portar a la ment de manera explícita característiques de les diferents estacions. Aquest ús descriptiu crec que és molt didàctic perquè ens apropa a les possibilitats evocadores de la música a partir de senzills paral·lelismes. El segon dels motius és sentimental, ja que es tracta de la primera obra clàssica que vaig escoltar de petit i encara recordo l’impacte que em va produir el concert de “La primavera”. Si a tot això li unim la seva extraordinària bellesa i l’acurada representació de diferents estats d’ànim, estem davant una música perfecta. (D.F.)
Envía una resposta