Portar al cinema obres literàries que estan en l’imaginari col·lectiu té el seu perill. Paraula a paraula les nostres ments donen forma al que llegim en el paper i, en comptades ocasions, aquella imatge mental s’ajustarà al que veiem en una adaptació a la gran pantalla.
“Segon origen” és el llargmetratge inspirat en la novel·la de Manuel de Pedrolo “Mecanoscrit del segon origen” de l’any 1974 amb més de 2.300.000 exemplars venuts. Com en el llibre, tota la humanitat s’ha esvaït. Els únics supervivents són l’Alba, de 20 anys, i el Dídac, de 10, en un món completament arrasat. Per sobreviure en aquest planeta en runes, hauran de tornar a començar. Junts hauran de reconstruir no només les seves vides, sinó també la de tota la humanitat.
El projecte inicial de “Segon origen” amb Bigas Luna com a director i Carles Porta com a productor, va quedar interromput arran de la mort del primer, l’any 2013. Carles Porta va tenir molt clar que la producció que havien preparat conjuntament des de feia més de 5 anys no podia quedar estroncada. Sense pensar-s’ho dues vegades, es va posar al timó d’aquest macroprojecte internacional i va assumir per primera vegada la direcció d’una pel·lícula.
Aquest “Segon origen” continua sent història universal d’aventures però a diferencia del llibre no són éssers exteriors el que destrueix la Terra, és el mateix home. Aquesta adaptació té un clar missatge que reivindica l’ecologia com a element essencial per a una nova oportunitat que permetrà a la humanitat tornar a començar.
“Segon Origen” és un film que Bigas Luna definia com “una pel·lícula dona” amb una protagonista femenina que davant la devastació esdevé autoritat i guia per la supervivència. Curiosament on, personalment, he notat més distància entre la novel·la i la pel·lícula és amb aquesta Alba cinematogràfica -ni verge ni bruna- que parla amb accent anglès, una dicció que m’allunya del personatge que jo tinc al cap. Amb el rostre de Rachel Hurd-Wood l’elecció de l’actriu li treu eficiència a l’hora d’apropar-nos a l’odissea d’aquesta futura mare de la humanitat. La tria dels actors dels papers protagonistes, poc naturals a la pantalla, és el més qüestionable d’un film que visualment és efectiu a l’hora de transportar-nos a les runes de Lleida o del Camp Nou però que ens allunya de la parella protagonista.
El “mecanoscrit” és un llibre dur, sincer, brutal. “Segon origen” té molt més d’”El lago azul” enmig de runes. La història d’amor deixa de costat el viatge iniciàtic que ens feia viure Manuel de Pedrolo per donar-li un punt ensucrat que no tenia el llibre ni li feia falta.
Jo m’ho havia imaginat d’una altra manera, que voleu que us digui. Serà qüestió que vosaltres decidiu si s’adapta o no al que esperàveu.
Envía una resposta