Quedem una tarda de dijous al mateix Teatro de la Abadia, una hora abans de la funció. Em rep amb un somriure d’orella a orella, contenta de la nostra visita i deixant per uns minuts l’escenari on la resta de l’equip segueix amb els preparatius de l’obra que en poc més d’una hora tornaran a representar. La responsable de premsa ens acompanya cap a la Biblioteca del teatre, un espai petit i acollidor, envoltat de teatre i perfecte, precisament, per parlar de teatre. Acaben d’estrenar Llibert a Madrid i la Gemma i m’explica que està encantada de com l’han acollit.

A l’abril de l’any passat, l’equip de Llibert veu anunciar que us havíeu proposat fer Llibert “només si podíeu cobrar… cobrar per viure…” Ara heu pogut estrenar al Teatro de la Abadia a Madrid. Això vol dir que l’espectacle té més perspectiva?

Això vol dir que cobrem, que cobrem un sou digne. No vam poder accedir a subvencions ni ajudes perquè no teníem diners per avançar, tot i així l’equip va decidir estrenar-la i tirar-la endavant. Un cop estrenada i feta hi havia l’opció amb la Biblioteca de Catalunya de prorrogar una o dues setmana més, però fets els números vam veure que no sortia a compte i vam dir que no, ja havíem fet el que volíem fer, que era estrenar-la i que es veiés a dos teatres diferents, però a partir de llavors, si havia de ser una feina i hi havia una retribució perfecte, però si la retribució era simbòlica o zero, doncs no. Sí que vam fer bolos, ens van contractar a força ciutats de Catalunya. Aquí a Madrid ens venia de gust venir, teníem vàries ofertes, algunes eren a taquilla, d’altres no i al final va sortir aquesta al Teatro de la Abadia i estem molt contents, era un dels llocs als que ens venia molt de gust venir i a més a més en unes condicions correctes.

Llibert és un text valent i arriscat tant a nivell de fons com de forma. Com heu arribat a aquest resultat? Ho teníeu clar des que comenceu a plantejar l’espectacle o hi heu anat arribant durant el procés creatiu?

El text era molt clar en aquest sentit, tant en el fons com en la forma. Al text ja plantejo algunes coses que han acabat sent posta en escena perquè tenia una forma especial, no volia fer una pel•lícula lineal amb aquest argument explicat tal qual amb tots els personatges que surten, m’interessava una cosa més teatral i això ja ho contenia el text.

En només una hora i mitja d’espectacle expliqueu un drama, però afegiu denúncia social, humor i a més a més música. Com aconseguiu condensar tots aquests elements?

Més d’una hora i mitja en aquest cas no calia i està bé, és correcte. No és que hagi escrit una història i a sobre li hagi posat pinzellades d’humor sinó tot el contrari, l’humor mateix m’ajudava a explicar aquesta història, perquè forma part de l’argument. Passen coses que són anècdotes, però que són còmiques i en la posta en escena i en la interpretació ens hi abonem però d’una manera molt natural, no fem astracanades, sinó humor des de les bromes que es poden fer en el dia a dia o coses que no arriben a ser una broma però que tu les veus i et semblen absurdes i et fan gràcia i potser ni rius però per dins estàs rient. I això em semblava molt interessant, la barreja d’aquestes dues coses perquè en definitiva a la vida és el que et passa, que hi ha coses molt absurdes en moments límit de la teva vida que igual no rius però et fan gràcia, però son tan absurdes que són còmiques, i per mi això formava part de la història. I la música també, el personatge principal és una persona que li agrada molt cantar, no és professional ni amateur però canta i també és el canal que ha trobat per comunicar-se amb el seu fill i per tant la música és essencial. De fet, la protagonista diu que necessita dues coses per explicar la història, que es converteixen en dues persones, però en realitat són dos conceptes: la paraula i la música, que es converteixen en amigues i és una mica simbòlic, però que a través d’això ella aconsegueix explicar la història, sinó no podria.

Es un espectacle breu però emocionalment molt intens, com acabeu les actrius després de cada funció?

Superbé. Podríem començar el dia quan acabem, perquè acabem molt energètiques. És un espectacle amb molta energia tota l’estona. De vegades el que costa és començar perquè és molt heavy físicament i ens hem de preparar bé, però l’acabem amb un “subidón”.

Liberto Gemma Brió

I a nivell de públic? Sou conscients de la reacció que provoqueu al públic? Hi ha alguna reacció que us hagi sorprès especialment?

A aquestes alçades no t’ho sé dir perquè com que vam estrenar el 2013 ara ja em sembla tot normal, tot i que potser en aquell moment no m’ho semblava. Estem molt contents perquè ens segueixen molt, sempre comencem l’obra i ens diem “anem a explicar una història que aquesta gent no sap, els hem de portar per un viatge, els hem d’acompanyar i l’hem de fer junts”. I la veritat és que gairebé sempre tenim la sensació que arrosseguem al públic en aquest viatge i això és una passada quan actues i veus que et segueixen, que fas la broma i te la riuen, un dia te la riuen aquí i un altre dia te la riuen allà i que acaben anant en la mateixa muntanya russa que va el personatge, en l’agonia, el riure, la tragèdia, la música… i acaben plorant moltes vegades. La gent també ho agraeix. No és que sigui una obra on estàs tota l’estona plorant, no és això, però potser sí al final.

Apart de fer la dramatúrgia, n’ets una de les actrius. Com s’influeixen mútuament aquestes dues vessants? És un pes o una avantatge?

En aquest cas per mi ha estat una avantatge, perquè és un llenguatge que m’és molt familiar, òbviament… i llavors és fàcil. I també, el fet que estigui als assajos permet que qualsevol canvi sigui possible. Sempre hi ha frases que pots anar canviant i ens ha anat molt bé que.

La traducció que heu fet al castellà és molt fidel o heu adaptat algunes coses?

És molt fidel. Hi ha algun personatge que canvia de nom, ben pocs, perquè hi ha noms catalans, la història continua passant a Barcelona. El que passa és que alguns referents els hem canviat perquè a Barcelona eren referents molt clars i aquí potser no, però continuen sent referents de Barcelona. Por ejemplo, la ronda B-10 a Barcelona era la Ronda de Dalt -que no és la B-10 sinó que és la B-20, però vaja, hi ha una B-10-. Llavors consideràvem que aquest concepte s’entenia més bé. El nom del protagonista sí que l’hem traduït perquè considerem que es simbòlic i era molt important que s’entengués, “Llibert” era difícil que s’associés amb algú que s’allibera i “Liberto” en canvi sí. La traducció l’ha fet el Jordi Casellas i estem molt contents, vam treballar molt plegats i és un castellà que ens surt molt fàcil.

Com arribes a la dramatúrgia?

Vaig fer fa quatre anys la meva primera incursió improvisada en un curs de dramatúrgia i em va agradar. A partir d’aquí, d’experiències personals i no personals, però sobretot de reflexions que jo feia en diferents moments i coses que em venia de gust explicar, denunciar i expressar, vaig anar recopilant informació i vaig decidir fer una obra de teatre. A partir d’aquí, amb altres cursos de dramatúrgia de la Sala Beckett vaig anar construint l’obra i és la meva primera obra. En tinc una segona d’escrita que precisament aquest dimarts que ve llegiran dues actrius -que encara no sé qui seran- al torneig de dramatúrgia del Festival Temporada Alta.

En la teva carrera professional consideres que hi ha un abans i un després de Llibert?

Doncs no ho sé, sempre hi ha tants abans i tants després de tantes coses que ves a saber… Tampoc crec que una cosa t’hagi de pujar. A aquestes alçades ja veus que res t’afavoreix i res et perjudica, tot és feina i anar fent i disfrutar amb el que fas i poder sobreviure. Per mi bàsicament és això: sobreviure. Ja no hi crec en això de construir la meva carrera, si vaig cap aquí o vaig cap allà, jo crec que s’han d’acceptar les coses que et venen de gust i quan no et venen de gust doncs perquè et donen de menjar i fora d’això ja està.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies