Una companyia d’actors utilitzen al públic de testimonis (i jutges) d’una sessió de pràctica dramàtica que cada dia fan per tal d’arribar al virtuosisme en la seva activitat escènica.
Diu la companyia T de Teatre que la primavera de 2010 van assistir a una funció de Madrid que duia per títol Estado de ira, dirigida per l’aclamat dramaturg i director argentí Ciro Zorzoli. De camí cap a Barcelona i recordant alguns passatges de l’obra, es van mirar i gairebé tots alhora van dir: “Hem d’aconseguir fer un espectacle amb aquest senyor”. I ho han aconseguit.
Premis i càstigs és un experiment. Es podria definir com a “meta-teatre”: una companyia que interpreta a una altra companyia mentre fan exercicis de teatre. No hi ha conflicte, no hi ha evolució de personatges i no hi ha res del que trobaríem en una obra de caràcter naturalista. En canvi, ens trobem amb uns personatges definits que faran el millor que puguin per sorprendre el públic durant el seu entrenament interpretatiu.
L’escenografia és simple però la presència de les T de Teatre i els seus companys fan que en cap moment sembli que està buit l’extens escenari amb el qual compten. Tot i no passar res en si, l’espectacle es podria dividir entre una primera galeria de gags disfressats d’exercicis teatrals i una segona part on tot se centra en l’assaig d’una obra en particular. Gràcies a aquesta simplicitat estructural, l’obvietat es deixa de banda per tal que l’espectador s’endinsi en un món teatral on la crítica social i la filosofia existencial juguen una part molt important. Sense ni tan sols adonar-se’n en un primer moment, el públic es planteja moltes qüestions que transcendeixen la simplicitat escènica.
I per introduir aquestes preguntes i idees dins la ment de l’audiència, qui millor que les T de Teatre i un equip d’actors molt ben escollit? Cap dels intèrprets acapara durant gaire estona el focus i es dóna un sentit exacte al terme “protagonista coral”. Podríem remarcar a Marc Rodríguez o Marta Pérez com els qui tenen més possibilitat de demostrar les seves dots interpretatives (i ho aprofiten), però és realment difícil fer qualsevol dels papers si no s’és una gran actriu o actor tal com demostren ser tots i cadascun dels membres del repartiment.
Estrenada en el marc del GREC Festival de Barcelona el passat 2 de juliol i fins al 25 d’octubre al Teatre Lliure de Montjuïch, Premis i càstigs és una obligació i un gaudi per a tots aquells als qui els agradi el teatre.
Teatre: Teatre Lliure de Montjuich
Web teatre
Autor del text: Ciro Zorzoli
Direcció: Ciro Zorzoli
Intèrprets: Ivan Benet, Mamen Duch, Carolina Morro, Marta Pérez, Carme Pla, Albert Ribalta, Jordi Rico, Àgata Roca, Marc Rodríguez
Envía una resposta