El desconocido
8Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Dani de la Torre debuta com a director d’un llargmetratge amb un thriller trepidant. Dels millors de l’any.

Que una pel·lícula aconsegueixi agafar-te i no deixar-te anar fins al final, esdevé una gran fita. Sota un fil argumental amb algunes coincidències amb “Speed” o “Última llamada”, Dani de la Torre presenta la seva òpera prima. Sense cap mena de dubtes, uns dels millors thrillers de l’any.

La venda de productes tòxics per part dels bancs als usuaris va esclatar. I amb això, milers de famílies ho van perdre tot o gairebé. Carlos (Luis Tosar) dirigeix una oficina bancària, la seva relació de parella no passa pel millor moment. Porta els seus dos fills a l’escola, engega el cotxe i rep la trucada d’un desconegut: hi ha una bomba sota el seient, si qualsevol d’ells s’aixeca, explotarà.

La venjança apareix com a fil conductor d’una història en què el neguit va en augment. La cerca de justícia, la necessitat de compensar una fet dramàtic que ens ha esquerdat la vida provoca, a més de dolor, reaccions irascibles. Durant el film la balança cedeix cap a un costa o altre: les mesures i desmesures, els efectes col·laterals, les víctimes innocents i les que no ho són tant. I és que el sentiment de culpa no sempre desperta en una situació plàcida. Sovint hem d’esperar a trobar-nos entre l’espasa i la pared per a adonar-nos del mal que provoquen els nostres actes.

eldesconocido2

Tot i que en la primera meitat del film no sortim d’un espai tan reduït com l’interior d’un cotxe, l’acció transcorre amb un dinamisme que ens manté atrapats. I és que la frisança i l’ansietat troben el seu to en un relat sòlid i ben construït. De la Torre, amb un absolut control del tempo, aconsegueix mantenir-nos en una tensió constant. Gràcies a un muntatge àgil, on els efectes especials hi tenen un pes específic i espectacular, es fan creïbles situacions difícils de veure en el cinema espanyol. En aquest sentit cal destacar la persecució pels carrers d’ A Coruña. Però si la qualitat tècnica resulta incontestable, el guió, en canvi, grinyola: hi ha elements mancats de versemblança. Malgrat tot, aquesta qüestió no hauria de difuminar un resultat global brillant.

El ritme flueix, la pel·lícula entreté i Luis Tosar i Elvira Mínguez li donen un plus d’excel·lència. A més, la interpretació dels nens, sobretot la de Paula del Rio, creen una dinàmica que funciona. Hem topat amb un thriller trepidant, de gran qualitat narrativa. Potser el punt que crei més controvèrsia sigui el final. No ens deixa indiferents i posa sobre la taula un pòquer qüestionable: la culpabilitat, les conseqüències, la justícia i el mal.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies