Fins el 27 de setembre, Antonia San Juan, Luis Miguel Seguí i Félix Navarro aterren a la sala Barts del Paral·lel barceloní per explicar-nos situacions quotidianes (i no tant) des d’una perspectiva d’humor àcid, corrosiu i amb un segell molt personal.
Antonia San Juan dirigeix el muntatge que veurem a la Barts, alhora que el protagonitza juntament amb Luis Miguel Seguí i Félix Navarro. A l’obra es recullen i es teatralitzen anteriors muntatges en versió de curt cinematogràfic que havia fet San Juan com V.O. y La China. Així, situacions diverses i molt diferents entre sí es van combinant al llarg de l’hora i mitja de durada de l’espectacle per parlar-nos, bàsicament, de relacions humanes. Viurem una cita a cegues molt particular, una tarda de sinceritat entre ionquis, o una sala d’espera del metge, on observarem l’ésser humà des de la seva part més mesquina i despietada, i, també, més divertida.
Antonia San Juan té una personalitat molt forta i una manera molt reconeixible d’estar a dalt d’un escenari, qualitat que pot ser bona i dolenta alhora. La part bona és l’actriu en si mateixa; San Juan és la mestra de cerimònies, la presència essencial a l’escenari, no importa de qui estigui acompanyada, i qui marca el ritme trepidant i intel·ligent dels diàlegs i situacions. Es mou segura, sense complexes i amb una agudesa mental envejable. Els textos són àcids, amb mala llet i molt divertits, amb un punt d’absurditat i de crítica que els fan molt digeribles, però el problema és que mai no deixem de veure Antonia San Juan. La seva personalitat es menja els personatges, o almenys és el que em passava a mi. No deixava de veure Antonia San Juan ni quan feia de d’actriu seductora, ni quan feia de ionqui d’arrabal ni quan feia de iaia esperant a la consulta de la seguretat social. La seva manera de fer tan personal deixa una marca, un segell o impromta, com li vulgueu dir, però també fa que això condicioni els personatges que ens vol mostrar, que sempre la veiem a ella, a la actriu i show-woman, a darrera sense marxar mai del tot.
Tot i amb això l’obra és divertida, com dic, els textos són àcids, divertits i punyents, i els dos actors que serveixen de “coreografia” per mostrar les dots d’Antonia San Juan, ho fan força bé. La compenetració amb Luis Miguel Seguí (que va ser parella sentimental de Antonia San Juan fins fa ben poc) es nota sobre l’escenari i Félix Navarro a més, en canta en directe entre escena i escena.
Per riure, passar una estona divertida sense deixar de pensar.
Envía una resposta