Primer dia de Festival. Darin, Cámara, Benico han estat alguns dels noms ja habituals que han tornat a Donostia. S’ha afegit Emily Blunt per passejar el seu glamour en un any que sembla que anirem escassos. No ha estat un dia d’obres mestres però “Truman” de Cesc Gay i “Sunset song” de Terence Davies han estat les millors del dia.

TRUMAN

La jornada d’avui començava amb el primer dels films nacionals que optaran a la Conxa d’Or, la nova pel·lícula del barceloní Cesc Gay, “Truman”. Després d’“A la ciutat” (2003), “Ficció” (2006) i “Una pistola en cada mano” (2012), Gay recorre al millor de les constants del seu cinema per fer un pas endavant que ha deixat alt el nivell emocional de la competició i ha aconseguit que a un Kursaal ple fins dalt sonessin riures i caiguessin llàgrimes durant tot el metratge.

El “Truman” del títol és un gos que és quasi com un fill per en Julián (Ricardo Darín), un actor argentí que viu a Madrid, divorciat, pare d’un noi que estudia a l’estranger i que pateix un càncer que podria acabar en breu amb la seva vida. Quan ha de prendre algunes difícils decisions per encarar el tram final de la seva existència, rep la visita d’en Tomàs (Javier Cámara), que ha vingut des de Canadà per passar quatre dies amb ell i fer-li costat.

Amb aquest senzill argument, Cesc Gay aconsegueix dominar la narració fent gala d’una gran habilitat per combinar el dramatisme amb un humor que funciona com a element de distensió abans de tornar-nos a posar les emocions a flor de pell. I no en grans escenes, sinó moltes vegades tirant de gestos, de mirades, de la presencia silenciosa i lleial del gos, i sobretot del bon treball del seu tàndem protagonista, un Darín que aprofita el vehicle pel seu lluïment que és el seu personatge i un Cámara més rígid però capaç de donar-li les rèpliques amb convenciment. En conjunt, un cant a l’amistat, la vida i el procés d’acceptació de la mort que ha aconseguit calar-nos fons.

sunsetsong

SUNSET SONG

Després ha estat el moment que el respectat director de cinema Terence Davies, que ja va visitar Donostia amb “The Deep Blue Sea” el 2011, torni a les pantalles del Festival amb “Sunset Song”, una simfonia cinematogràfica tan bella com dolorosa, sobre la vida d’una dona escocesa especial, avançada al el seu temps, en una dura etapa de la seva vida.

Basada en la novel·la del mateix títol de l’escocès Lewis Grasicc Gibbon, amb guió adaptat pel mateix realitzador, “Sunset Song” és un relat èpic a la vegada que intimista sobre l’esperança, la tragèdia i l’amor a l’inici de la I Guerra Mundial, ha explicat Davies en una roda de premsa després de la projecció de la cinta.

Destaquen les interpretacions on tornem a trobar un Peter Mullan encarnant, un cop més, un personatge violent i menyspreable, la jove Agyness Deyn o Kevin Guthrie, en un film amb cura de la fotografia per mostrar el paisatge escocès i la música tradicional. Encara que en certs moments acumula algun punt de lentitud i que en el tram final vol parlar de masses temes el resultat final és una pel·lícula maca i un drama que toca però no carrega deixant un bon gust de boca.

Sicario

SICARIO

A la zona fronterera sense llei que s’estén entre els Estats Units i Mèxic, Kate Mercer, una idealista agent de l’FBI, és reclutada per Matt Graver, un oficial de les forces d’elit governamentals, per ajudar en la creixent guerra contra les drogues. Liderat per Alexandre, un enigmàtic consultor amb un passat fosc, l’equip s’embarca en un viatge clandestí que obligarà Kate a qüestionar-se tot allò en el que creu si vol sobreviure. Aquest és el punt de partida de “Sicario” el film dirigit per Denis Villeneuve i interpretat per Benicio Del Toro (un habitual del Festival), Emily Blunt i Josh Brolin. Una de les Perles que passa pel Festival

“Sicario” és una pel·lícula en clau de thriller on el motor de la qual és la venjança. El director de “Presoners”, “Incendies” o “Enemy” ens porta un film amb unes escenes d’acció força contundents mentre que, per contra, estructura alguns punts de la trama i, principalment, el personatge de l’Emily Blunt amb forats en el seu desenvolupament. El conjunt acaba sent un punt pesat i no prou contundent respecte a la trama i les raons per la que el personatge femení cal per a la història.

Me and Earl and the dying girl

ME AND EARL AND THE DYING GIRL (YO, ÉL Y RAQUEL)

“Me and Earl and the dying girl” és la divertida i commovedora història de Greg, un alumne d’últim curs de secundària que evita tota relació humana profunda com a forma de travessar amb seguretat aquest terreny minat que és la vida social d’un adolescent. De fet, descriu al seu millor amic, Earl, amb qui realitza uns estranys curtmetratges, com algú ‘més semblant a un col·laborador’. Però quan la mare de Greg insisteix que li dediqui temps a Raquel -una noia de la seva classe a la que acaben de diagnosticar càncer- Greg s’haurà de mullar i deixar de ser invisible.

Dirigida per Alfonso Gomez-Rejon, que es va fer amb els premis del Gran Jurat i del Públic en la passada edició del Festival de Sundance, “Me and Earl and the dying girl” ha estat una altra de les Perles del dia. La pel·lícula té com a base una història tendra protagonitzada per un personatge amb un sentit de la vida força especial i en unes bones interpretacions, les de Thomas Mann, RJ Cyler i Olivia Cooke.

“Me and Earl and the dying girl” és el típic film premiat pel públic de Sundance. Una pel·lícula indie que navega entre la comèdia irònica i el drama, que sap fer riure als cinèfils fent conya dels clàssics i que es deixa veure entre el somriure i la llagrimeta. Potser carrega massa les tintes al final amb el drama, però el conjunt és agradable.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies