Aquest dilluns s’estrena “Merlí”, la nova sèrie de Televisió de Catalunya, produïda per Nova Veranda 2010, amb idea i guió d’Hèctor Lozano i direcció d’Eduard Cortés. Protagonitzada per Francesc Orella, la ficció gira al voltant d’un professor de filosofia i la relació amb els seus alumnes de Batxillerat.
“Us vull veure desperts, amb les antenes posades…” Aquesta és una de les primeres coses que diu Merlí al seu grup de Batxillerat. “Camineu mentre reflexioneu”, els manarà, fent-los aixecar del seient. La filosofia és una ciència que qüestiona les coses i aquest professor d’institut vol que els seus alumnes siguin observadors, es mullin i tinguin esperit crític. Per això triarà un grup de deu estudiants per ser els peripatètics del segle XXI. Com si fos un nou Aristòtil, Merlí els ensenyarà a qüestionar les coses, a reflexionar… Però el seu caràcter irònic i irritant serà polèmic dins de l’institut. No tots estan disposats a aguantar-lo.
Merlí és un professor atípic, amb moltes cares, que desconcerta a tots aquells que l’envolten i que mira d’aconseguir objectius lloables, fent servir mètodes alguns cops censurables. En Merlí és un provocador nat, àcid, irònic i “críticon”. És un Peter Pan amb les dones –potser per això està divorciat– i no ha sabut mai fer de pare. Mai fins ara, quan, per circumstàncies diverses, el seu fill Bruno (David Solans) va a viure amb ell i, a més, es converteix en un dels seus alumnes.
Al costat de Francesc Orella, un repartiment ple tant de joves talents com de noms coneguts com Carlos Cuevas (el nen de “Ventdelplà”), Pau Durà, Pere Ponce, Anna M. Barbany, Jordi Martínez, Marta Marco i Victòria Pagès, entre d’altres. La sèrie, concebuda per Hèctor Lozano, amb guió d’Hèctor Lozano, Laia Aguilar i Mercè Sàrrias, i dirigida per Eduardo Cortés, comptarà amb 13 capítols. Cadascun, de 50 minuts, girarà al voltant d’un filòsof concret.
Merlí ressuscitarà per als alumnes Sòcrates, Hume, Nietzsche i altres figures de la història del pensament. Cada capítol tindrà com a fil conductor un d’aquests pensadors. Però com podrà ajudar Plató un noi agorafòbic? Què té a veure Schopenhauer amb la recerca d’identitat d’una noia rebel? Si un alumne vol lligar amb una noia, Maquiavel li podrà servir d’inspiració? Podran els sofistes aconseguir que una noia no abandoni els estudis? Els filòsofs escèptics podran donar força a un noi que no s’atreveix a enfrontar-se amb el seu pare?
Què hi trobareu?
Ja hem vist el primer capítol de “Merlí” i el que trobareu és una sèrie amb una gran factura visual -per alguna cosa està Eduard Cortés rere la càmera-, escenaris naturals – l’Escola VITAE, de cicles formatius, es va convertir des del mes de maig i fins a finals de juliol en l’Institut Àngel Guimerà i unes bones interpretacions on destaca la naturalitat dels actors més joves.
El que millor funciona són les classes, els intercanvis dialectics entre Merlí, aquest professor de filosofia atípic i els seus alumnes. Que recordi a “El club de los poetas muertos” és inevitable però que té de dolent esperar que algun d’ells pugi a una taula i cridi “Oh capitán, mi capitán”? També volem destacar la quimica de les converses entre pare i fill. Ja us ho diem ara David Solans, que interpreta a Bruno, donarà que parlar.
També és impossible no pensar en un altre referent de la cadena “Polseres vermelles” amb aquests joves amb problemes de caire diferent, és clar, però en el fons no tan distants.
Francesc Orella i el seu Merlí és un altre dels punts forts. Un personatge, construït perfectament per Héctor Lozano, un professor brillant carregat de defectes quan s’ha de comportar amb els seus iguals. Amb un sentit de l’humor i, de veure la vida, especial i atractiu a la vegada.
El que menys funciona són algunes trames -ara com ara la de la profe d’anglès – massa precipitada i, com a resultat, poc creïble. Sabem que es necessària per definir com és Merlí amb les dones però la trobem massa ficada amb calçador.
S’haurà de veure com evoluciona…
Envía una resposta