Francesc Orella no havia fet mai de professor però se’l veu satisfet quan parla del seu personatge. Merlí Bergeron ensenya filosofia i sacseja als seus alumnes perquè es qüestionin les coses i mostrin esperit crític. Aquest paper ha fet recordar a Francesc orella al professor que li va ensenyar a gaudir de la filosofia, en Joan Gonyalons.

Parla’ns del teu personatge, Merlí Bergeron

Uff, hi ha molta cosa a dir. És un personatge complex que costa de definir amb una sola paraula. Una que el defineix és desconcertant. És un professor atípic, amb moltes cares i comportaments diversos moltes vegades censurables, però com a ensenyant és un tio que disfruta i que vol que els seus alumnes pensin lliurament. És professor de filosofia i vol que aprenguin a raonar…

Però això és lògic no desconcertant, no?

Deia que és desconcertant perquè també és un provocador, un catxondo, immadur de vegades, impulsiu…per aconseguir un objectiu lloable, de vegades fa servir mètodes censurables, per això descol·loca als que té al seu voltant tant als seus alumnes com a la resta de professors.

“El club de los poetas muertos”?

Una mica si té referències a “El club de los poetas muertos” però el personatge i la sèrie fuig una mica dels tòpics del professor brillant i fantàstic. La creació que ha fet l’Héctor Lozano del personatge fa que també tingui un munt de defectes. No caurà bé a tots els alumnes. Té un bon objectiu però de vegades és matusser… Es poden dir moltes coses del Merlí. Se li poden donar un munt d’adjectius.

Merlí

I s’ha de fer càrrec del seu fill també..

El Merlí sempre ha estat independent i, de sobte, ha de compartir la vida amb ell quan mai se n’ha fet càrrec. La relació amb el seu fill comença difícil però es va matisant al llarg de la sèrie. El Bruno, el seu fill, per la seva banda té altres problemes propis de l’edat. La relació pare-fill passa per diferents etapes però té moments molt macos.

Quin to té la sèrie?

M’encanta que no es pugui classificar. És realista. És una sèrie que planteja unes realitats que estan passant en el món de l’ensenyament, en les relacions pares-fills, mestres-alumnes, entre alumnes i entre mestres… Va del món de l’ensenyament, això no es pot oblidar i per una sèrie necessària per valorar la feina dels mestres que, de vegades, ha estat menystinguda i per donar a conèixer el món de l’adolescència, una edat difícil on es descobreixen moltes coses, on necessiten orientació però on també se’ls ha de deixar lliures.

Així doncs, comèdia? Drama?

No és una comèdia però té humor i té drames i problemes reals. Vaja, el que deia, realista.

La filosofia no ha estat mai la matèria més amena del món.

Ell enfoca la filosofia no des del punt de vista històric. Al Merlí el que li interessa és aplicar els grans temes que han tractat els filòsofs al món real dels nois. Se centra més en la filosofia com una matèria que es qüestiona les coses… El seu objectiu és que els alumnes reflexionin amb llibertat, que fugin d’autoritarismes i dogmatismes. Que utilitzin el cap, que siguin observadors, que es mullin, s’impliquin i tinguin esperit critic. Vol que deixin de ser només consumidors d’oci. El primer dia ja ho deixa clar “Us vull desperts, amb les antenes posades…”.

Merlí

Com ha estat interpretar un professor?

Mai m’havia tocat interpretar cap i m’ha agradat. És un món apassionant treballar amb gent jove, dóna una energia brutal. Fer de professor m’està obrint moltes finestres. A més, aquest personatge és tan ric que és un regal per a un actor.

Has pensat en algun professor en concret per inspirar-te?

Sí, he pensat en un dels meus professors de filosofia, el qual ja va morir i guardo un gran record. Era el pare de l’Àngels Gonyalons. M’agrada citar-lo perquè el Joan Gonyalons va ser un professor que realment em va fer agafar el gust per la filosofia. Tenia una manera molt amena d’ensenyar… També he tingut converses amb professors de veritat, però tampoc he fet un gran treball d’investigació. La sèrie està tan ben escrita que de seguida queda clar com és el personatge i m’hi vaig trobar còmode.

I això dels “Peripatètics”?

En la classe de filosofia, Merlí els bateja com peripatètics. Van existir, eren uns filòsofs de la casa aristotèlica que caminaven mentre reflexionaven…Hi ha una seqüència que explica això. Ell els fa caminar també “Camineu mentre reflexioneu” els diu…

Com ha estat rodar amb tants actors joves.

Molt ric. Tenen molta energia, espontaneïtat, intuïció i tot ho comuniquen molt. Alguns ja tenen experiència com actors i vaig coincidir amb ells a “Les veus del Pamáno”. Ells no sé com em veuen a mi, però m’estan ensenyant moltes coses.

On et veurem més aquest any?

He participat en alguns capítols de la sèrie “Carlos, Rey Emperador”, la sequela d’”Isabel” i també en un capítol d’”El ministerio del tiempo”. També en la minisèrie “Habitaciones cerradas” basada en el llibre homònim de Care Santos.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies