I amb el documental xinès ‘Behemoth’ de Zhao Liang i el drama interior ‘Per amor vostro’ de l’italià Giuseppe Gaudino s’ha tancat la competició d’aquesta edició de la Mostra. En unes hores es coneixerà el palmarès en el que haurien d’estar ‘Anomalisa’ de Charlie Kaufman, ‘Rabin, The Last Day’ d’Amos Gitai i ‘Francofonia’ d’Aleksander Sokurov.
El documental xinès ‘Behemoth’ dirigit per Zhao Liang, prohibit al seu país d’origen, ha estat la penúltima pel.lícula presentada al concurs venecià. Rodada en 4 escenaris principals, una mina de carbó a cel obert, una fàbrica d’acer on treballen amb el mineral extret, un hospital en el que atenen als miners i una ciutat fantasma en la construcció de la qual s’ha utilitzat aquest acer, ‘Behemoth’ recorda per la seva temàtica al cinema de Jia Zhang-ke: darrera de la façana de l’èxit del boom econòmic xinès, hi ha també víctimes, en aquest cas el mediambient i els propis miners.
A través d’unes imatges espectaculars i impactants, que recorden a vegades a les fotografies de Sebastiao Salgado, Zhao aconsegueix transmetre la voracitat d’aquesta demanda descontrolada de recursos naturals que destrueix l’entorn i el seu impacte en els modes de vida tradicionals. Un monstre que ho devora tot, fins i tot a sí mateix.
Pero dóna la impressió de que a Zhao tot això li sembla poc, li entren aspiracions autorals i afegeix a les seves imatges una veu en off amb l’objectiu de dirigir el pensament de l’espectador i que omple ‘Behemoth’ de referències explícites a ‘La divina comedia’ que provoquen que el seu discurs perdi en part el focus i acaben restant impacte al film.
I amb la italiana ‘Per amor vostro’ de Giuseppe Gaudino, protagonitzada per una excel.lente Valeria Golino que carrega amb tot el pes de la pel.lícula, s’ha tancat la competició d’aquesta edició de la Mostra.
Golino interpreta a Anna, una dona casada, mare de tres fills que viu una vida gris des de que una anys enrere va decidir deixar-se anar. No obstant, una nova oportunitat laboral, serà el detonant que la portarà a intentar trencar amb la seva vida anterior.
Tot i el seu estil estrident i histèric que pot posar a prova la paciència de més d’un espectador, ‘Per amor vostro’ és en les seves formes, un film rigurosament coherent amb el seu plantejament. Gaudino decideix explicar la història de Anna des del seu punt de vista, des del seu interior, el que ella veu, el que ella sent, el que ella recorda. Per això està rodada principalment en blanc i negre, i per això les idees, els records i els somnis d’Anna es llencen a l’espectador de forma brusca, sorollosa i aparentment desordenada, en una barreja que pot resultar tant exasperant com extranyament atractiva. Una personalíssima i arriscada història de segones oportunitats.
Envía una resposta