‘Desde allá’, l’òpera prima del veneçolà Lorenzo Vigas, ha estat una de les sorpreses d’aquesta edició de la Mostra. Sense cap mena de dubte, el debut d’un director a seguir. Per altra banda, fora de concurs, el veterà director mexicà Arturo Ripstein no sorprèn massa amb ‘La calle de la amargura’, però confirma la seva saviesa a l’hora de fer cinema.

Amb el recolzament de part de la plana major del cinema mexicà (història de Guillermo Arriaga que exerceix de productor juntament amb Gabriel Ripstein i Michel Franco entre altres) s’ha presentat la veneçolana Desde allá, el debut en la direcció de llargmetratges de Lorenzo Vigas, protagonitzada pel xilè Armando Castro (“No”, “Post Mortem”) i el també debutant Luis Silva.

Desde allá’ explica de forma subtil i original la relació entre un home madur homosexual marcat per un trauma de la seva infantesa i un jove dels barris pobres de Caracas. De manera continguda, sense deixar-se emportar pel sordid d’allò que narra i de manera que va atrapant poc a poc a l’espectador.

Lorenzo Vigas y Luis Silva

Sorprèn la maduresa que demostra Lorenzo Vigas tant en el guió, com en la direcció d’aquesta pel.lícula sobre dos personatges marcats d’una manera o altra per l’absència de la figura paterna. Per la seva manera de rodar i de captar la vida dels carrers de Caracas. I per la manera en que es reserva informació, provocant a vegades la confusió de l’espectador per les formes d’actuar des personatges, aparantment incoherents amb el que es coneix d’ells, però que adquireixen sentit a mesura que avança la pel.lícula i obliguen a l’espectador a replantejar-se part del que ha vist. Sense cap mena de dubte, un debut molt prometedor.

I d’un debut prometedor, passem a un dels grans noms del cinema llatinoamericà i pare d’un dels productors de la cinta anterior: Arturo Ripstein. El director mexicà ha presentat fora de concurs La calle de la amarguraescrit com quasi sempre per Paz Alicia Garciadiego i protagonitzada per un excel.lent repartiment encapçalat per Patricia Reyes Spíndola, Nora Velázquez i Sylvia Pasquel.

Arturo Ripstein y Paz Alicia Garciadiego

Putes, nans lluitadors i la fauna habitual dels baixos fons apareixen a ‘La calle de la amargura’ de Ripstein, en un film amb un toc de surrealisme i pinzellades d’humor socarró, que no sorprèn als habituals del cinema del mexicà, però que el confirma como un dels directors més interessants i reconeixibles del cinema llatinoamericà. Com és habitual al seu cinema, personatges gens exemplars, egoistes i supervivents nats, als què, no obstant, el tàndem Ripstein-Garciadiego aconsegueix extreure la seva part d’humanitat i fins i tot de simpatia d’entre les seves misèries.

Rodada en un magnífic blanc i negre, amb uns elegants moviments de càmera i enquadraments precisos que aconsegueixen que aquests escenaris dels baixos fons llueixin miserables però atractius, com és habitual en el director mexicà, sense caure en una falsa glamourització.

Després de triomfar en l’edició del 2010 de la Mostra on es va endur el Gran Premi del Jurat per ‘Essential Killing’, el veterà director polac Jerzy Skolimowski ha presentat ’11 Minutes, un film puzzle format per onze minuts de les vides d’una decena de personatges, once minutos deconstruïts, esmicolats i hàbilment remuntats en un mosaic aclaparador i vistós.

Paulina Chapko

Un marit gelós, l’actriu sexy amb la que està casat, un director de Hollywood, un venedor de frankfurts, un missatger, un jove misteriós, un netejador de vidres, un grup de paramèdics, un altre de monges, una noia amb gos i un dibuixant conflueixen un dia qualsevol en una plaça qualsevol d’una ciutat indeterminada entre les 17:00 i les 17:11, interactuen en aquesta incessant combinació d’històries, en la què Skolimowski juga amb el temps a base de continues anades i vingudes marcades pel so i la imatge, i ho dilata fins els 81 minuts que dura la pel.lícula.

I entre tot aquest soroll i tota aquesta furia rematada per una traca final efectista i excessiva, treu el cap un Skolimowski que vol anar més enllà de l’exhibició tècnica i el lluit encaix de peces, introduint petits detalls, elements puntuals (un extrany objecte al cel, una presa zenital) que suggereixen l’existència de quelcom que mou els fils, d’un fatalisme que determina el destí inevitable dels personatges.

I després de les arts de vell llop de Skolimowski, passem a la decaència confirmada del canadenc Atom Egoyan amb Remember. El director de ‘El liquidador’, ‘Exotica’ o ‘El dulce porvenir’, a pesar de que les seves pel.lícules segueixen entrant a les seccions oficials de festivals com Cannes o San Sebastián, porta més de 10 anys sense oferir cap pel.lícula destacable i el seu debut a la competició de Venècia, ‘Remember’, forma part del pitjor de la seva filmografia.

Atom Egoyan

Un pretès thriller (això de thriller ho diu el material promocional de la pel.lícula) sobre la caça del nazi per part d’un ancià de 90 anys, supervivent d’Auschwitz, embarcat en un viatge a la busca del dirigent de les SS que va assassinar a tota la seva familia, rodat de forma avorrida al més pur estil d’un mal telefilm de sobretaula.

El guió de Benjamin August i la direcció d’Egoyan es queden a la superfície, en una crònica de successos superficial, efectista i tramposa, que no aconsegueix salvar la presència de Christopher Plummer, Martin Landau o Bruno Ganz en el repartiment.

Heart of a dog és la terapia personal de Laurie Anderson per la mort de la seva goseta Lolabelle. Quelcom així com la manera en la que va decidir canalitzar el seu dol per la pèrdua. Un assaig tant personal i tant particular que a vegades les divagacions de l’artista multidisciplinar resulten massa inconexes per l’espectador. Un collage molt arty d’imatges de 8mm de la infantesa de l’artista, vídeos de les proeses de la goseta, animació, records de la infantesa i filosofia budista per dummies cohesionat en la forma per la continua veu en off que guia el pensament de l’espectador i el tractament visual de les imatges de tan diversos origens.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies