Shyamalan torna als seus orígens després de provar sort al món de les superproduccions i no sortir molt ben parat.
Després dels sonats fracassos d’”After Heart” i “Airbender”, el director d’”El sisè sentit” presenta una història petita, d’estructura senzilla però sustentada per alguna de les millors qualitats del director hindú.
Dos germans visiten als seus avis materns a Pennsilvania després que, per motius familiars, mai s’haguessin conegut fins ara.
Durant els primers minuts, se’ns situarà en el context de forma clara i concisa, per entendre el motiu del seu estil visual tipus documental, a més de presentar els perfils protagonistes.
A partir d’aquest moment, l’espectador començarà a empatitzar amb els dos joves actors mentre la història agafa forma i guanya en matisos, ja sigui amb al seu caràcter de cinema de terror, com de thriller i drama. Sense oblidar cert toc còmic que malgrat semblar un llast al principi a mesura que avancen els minuts es convertirà en un company de viatge ideal en aquesta sòlida i sòrdida història que balanceja de forma intel·ligent la nostra percepció del terror.
Sembla que el bo de Shyamalan torna a demostrar la seva perícia, amb un enfocament de l’acció minuciós, unes escenes amb la seva càrrega de tensió justa i els seus paranys narratius a les quals ens té acostumats, girs inclosos.
Cert és que té detalls que poden no agradar, com l’”excessiva” qualitat visual de les preses veient l’equip que s’utilitza o algun detall de guió que pot ser feble o fàcilment detectable, però en general funciona molt bé i tanca una història de forma més que digna, amb algunes escenes que recorden el millor del director.
Pot ser que no tingui el calat i la profunditat a la qual ens va acostumar en els seus primers treballs, o la bellesa onírica i visual de “La jove de l’aigua” i “El bosc”, però per descomptat que el director sembla treballar molt millor allunyat del Hollywood més comercial.
Envía una resposta