Puntadas sin hilo
7Valoració

“(…) ¿Es posible que en cuanto ha que andas conmigo no has echado de ver que todas las cosas de los caballeros andantes parecen quimeras, necedades y desatinos, y que son todas hechas al revés? Y no porque sea ello así, sino porque andan entre nosotros siempre una caterva de encantadores que todas nuestras cosas mudan y truecan, y las vuelven según su gusto y según tienen la gana de favorecernos o destruirnos.”

Sota aquesta premissa Cervantina, Margarita Sánchez escriu Puntadas sin hilo qüestionant-se tot allò que viu i allò que mor. Ja en la seva primera peça, La antesala, ens llançava la pregunta d’ on anem quan deixem de ser? Però si en la seva obra novell ens mostrava la seva inquietud davant la mort amb el drama i el vincle familiar, en la funció que es pot veure al Teatro Lara ho fa amb comèdia. Comèdia grisa cendra gairebé negra…

Puntadas sin hilo neix d’una pregunta: compraries una casa amb el compromís de no obrir mai una de les seves portes? A partir d’aquí la incògnita s’agreuja amb multitud d’hipòtesis plantejades pels personatges i s’alleugereix, pel riure que provoca, amb les realitats que es van sumant a la història.

Cert és, tornant a les paraules de El Quijote, que l’autora volia deixar els interrogants prostrats en els caps dels espectadors amb una dramatúrgia fragmentada impossible de filar. No obstant això, la companyia tenia la necessitat d’unir aquestes situacions inconnexes per presentar una obra lineal i més intel•ligible. Ambdues accions són efectives en escena malgrat el risc diferencial entre l’una i l’altra.

Puntadas sin hilo El umbral de la primavera

El joc corporal de José Piris està present durant tota la funció. La seva posada en escena és senzilla i cuidada amb poc atrezzo que segons la seva utilitat evoca a un objecte i escenari diferent. També, ens permet veure les entranyes del teatre acostumades a ser amagades: un espai escènic delimitat per una cinta de pintor, els actors canviant-se davant de nosaltres per interpretar a una suma de cinc personatges…

L’engranatge de la companyia funciona del tot amb el treball dels versàtils actors. Aquí és quan podem dir que la dramatúrgia i la direcció repercuteixen en ells. El misteri agonitzant de no poder obrir una porta a la teva pròpia casa o l’ús de la comicitat amb repeticions o amb la ironia dramàtica aconsegueixen un gran nivell d’atenció en l’espectador.

Finalment, els convido a apropar-se al barri de Malasaña per deixar-se portar per una caterva d’encantadors que tenen ganes d’afavorir-los amb riallades.

Com a vídeo de capçalera us oferim el publireportatge de l’obra que han fet els nostres companys de “Qué hace un teatro como tú en un sitio como este“. 


Es pot veure a: Teatro Lara
Text: Margarita Sánchez
Intèrprets: Oti Manzano i Miguel de Juan


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies