Venècia 2015: Fukunaga i els seus nens de la guerra

No va tenir massa èxit en la seva presentació davant la premsa la pel·lícula espanyola ‘El desconocido’, encara que amb tot el recolzament publicitari de Antena3 al darrera, és esperable que aconsegueixi excel·lents resultats de taquilla quan s’estreni als cinemes a finals de mes. El concurs ha començat amb una de calenta, ‘Beasts of No Nation’ de Cary Joji Fukunaga, i una de freda, ‘Looking for Grace’ de Sue Brooks. Fora de concurs, ‘Spotlight’ de Thomas McCarthy ha deixat bon regust de boca.

Després de donar-se a conèixer al Festival de Sundance de 2009 amb ‘Sin nombre’, dirigir al 2011 a Michael Fassbender i Mia Wasikowska a ‘Jane Eyre’ i convertir-se en un director estrella amb l’èxit de la primera temporada de ‘True Detective’ el 2014, Cary Joji Fukunaga ha presentat a concurs ‘Beasts of No Nation’, adaptació de la novel.la de Uzodinma Iweala del mateix títol.

La pel·lícula arrenca en un poble d’Àfrica occidental, en el què un nen d’una onze anys viu una infància feliç amb la seva família, al qual arriba la guerra civil, fet que l’obligarà a separar-se dels seus éssers estimats i haver de lluitar per la seva supervivència formant part d’una guerrilla rebel encapçalada per un comandant interpretat per Idris Elba.

Fukunaga explica aquesta història des de la perspectiva del nen protagonista, un punt de vista subjectiu que li permet portar les situacions a l’extrem, tant en la presentació d’un paradís infantil idealitzat, com en la de l’infern de la violència, la guerra civil i aquest petit exèrcit composat en part per uns nens perduts que enlloc de jugar i negar-se a créixer com a ‘Peter Pan’, es veuen obligats a matar i viure com adults per poder seguir existint.

El director nordamericà mostra el seu domini de la narració, amb imatges de gran força dramàtica i visual, i demostra que el tema dels nens soldats encara no està esgotat. ‘Beasts of No Nation’ està produïda per la cadena Netflix, que té previst estrenar-la de forma simultània a les pantalles de cinema i a la seva plataforma de televisió el proper 16 d’octubre.

Pitjor rebuda ha tingut l’altra pel.lícula presentada a concurs, l’australiana ‘Looking for Grace’, dirigida per Sue Brooks i protagonitzada per Richard Roxbugh i Radha Mitchell. En ella s’explica la fuga de casa seva d’una jove de 16 anys i la conseqüent recerca dels seus pares a l’Austràlia Occidental.

Tot i el dramàtics dels fets, el film agafa un to de comèdia banal, amb diàlegs trivials i situacions extravagants que quasi mai funcionen, i que units a un joc gratuït de punts de vista, l’únic que aconsegueixen transmetre als espectadors de la sala és la mateixa desorientació i confusió dels personatges de la pel.lícula.

Més ben acollida ha estat ‘Spotlight’, la nova pel.lícula de Thomas McCarthy, guanyador del Premi Especial del Jurat al Festival de San Sebastián amb ‘Vías Cruzadas’, presentada fora de concurso. Amb un repartiment format per Mark Ruffalo, Michael Keaton, Rachel McAdams, John Slattery, Liev Schreiber i Stanley Tucci, narra la investigació d’un grup de reporters del Boston Globe sobre diversos casos d’abusos a nens per part de cures catòlics, que els va portar a guanyar un Pulitzer.

McCarthy evita el morbo de mostrar els abusos de l’església i recorre en comptades i quasi prescindibles ocasions al testimoni de les víctimes dels abusos, per centrar-se en la investigació periodística, en els fets que va descobrint l’equip del Boston Globe, en la forma en la que capa a capa van destapant la realitat que tenien davant dels ulls. La pel.lícula no excusa els culpables, però l’encerta al mostrar de forma clara i ordenada als còmplices que de forma indirecta ho van fer possible o que no van denunciar els fets abans.

La pel.lícula encarregada d’inaugurar oficialment el concurs de la secció Venice Days d’aquesta edició, ha estat la gallega ‘El desconocido’, òpera prima de Dani de la Torre protagonitzada per Luis Tosar (el millor del film), Javier Gutiérrez, Goya Toledo i Elvira Mínguez.

Luis Tosar interpreta a Carlos, un director d’una oficina bancaria que veu com el que semblava un dia normal acaba essent un malson que posa en perill la seva vida i la dels seus propis fills. Thriller actual sobre les conseqüències dels excessos de la bombolla espanyola dels últims anys, planteja quasi un exercici d’estil en el que tanca al seu protagonista dins del seu cotxe, i als espectadors amb ell.

I si bé aconsegueix mantenir amb prou feines la tensió durant la primera part de la pel.lícula, els excessos d’un guió que desafia en masses moments la lògica més elemental amb l’objectiu d’estirar uns fets que donen poc més de sí i l’incessant i innecessari moviment de càmera que la fan massa present, acaben provocant primer desafecció i després incredulitat davant del què s’està explicant. Com en l’època d’excessos de l’Espanya recent que indirectament ve a criticar, dóna la impressió de que els seus autors buscaven fer evident tots els diners dels que havien disposat per fer la pel.lícula.