Un dia perfecto
8Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Sophie, Mambrú, Katya, Damir i B són un grup de cooperants que tenen una missió: aconseguir treure del fons d’un pou el cadàver d’un home que algú ha llençat de forma intencionada amb la finalitat d’impedir l’abastiment d’aigua de la població de la zona.

Sophie vol ajudar a la gent, és el seu primer dia i s’haurà d’enfrontar a situacions difícils com veure el primer cadàver o haver de prendre decisions de vida o mort. Mambrú vol tornar a casa, ja en té prou de conflicte, alhora es creua amb una antiga amant, Katya, que sembla que ha vingut a desmuntar la missió. B no sap el que vol ni on anar i considera que allò és casa seva. I finalment Damir, el traductor que acompanya als cooperants i que no es limita a ser un mer espectador de les seves tasques. Aquests són a grans trets els personatges que protagonitzen Un dia perfecto. La pel•lícula transcorre en poc menys de 24 hores i com a espectadors ens convertim en testimonis del dia a dia del grup de cooperants, veient amb deteniment les situacions inesperades que hauran de sortejar per aconseguir la seva missió, a la qual no renuncien amb la finalitat de donar un cop de mà a la població.

Fernando León de Aranoa sempre ha destacat per una narrativa molt meticulosa, pausada i estudiada. Alhora, el seu perfeccionisme visual s’acompanya d’un acurat treball a l’hora de construir els seus personatges. Un dia perfecto segueix per aquest camí, del qual ja vam gaudir a les guardonades Los lunes al sol i a Princesas. Tot i que els inicis de la pel•lícula pequen d’una sobrada lentitud i tenen el risc de cansar l’espectador, abans d’arribar al seu equador recupera el ritme i enganxa i implica l’espectador. La sort de la pel•lícula sens dubte són les interpretacions de tots els actors, especialment de Benicio del Toro i de Tim Robbins, -gairebé desconegut i engolit pel personatge de B- que amenitzen cada minut de metratge.

Un día perfecto

Amb aquesta pel•lícula, adaptació de la novel•la “Dejarse llover” de Paula Farias, coordinadora d’emergències de Metges Sense Fronteres, Leon de Aranoa fa un salt a nivell internacional. La pel•lícula es va presentar i va tenir una bona rebuda a la Quinzena de Realitzadors del Festival de Cannes, certamen poc habitual a rebre films de producció espanyola més enllà d’Almodóvar o Amenábar, però que en aquest cas va apreciar la capacitat de fer pensar des de l’humor d’Aranoa. Molt recomanable per a fans de pel•lícules ambientades en conflictes bèl•lics.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies