1. The Libertines – “Glasgow Coma Scale Blues”

Per molts ja havien caigut en l’oblit i molts d’altres segurament ni n’havien sentit a parlar mai. Però la banda de Londres, The Libertines que van deixar-ho córrer fa més d’una dècada, han decidit ara reunir-se un altre cop i publicar nou disc. Ho fan sota el quasi irònic títol de “Anthems for doomed youth” (Himnes per la joventut maleïda). I per algú que s’havia penjat les etiquetes de rock de garatge i post-punk a l’esquena fent-nos vibrar amb temes com “Boys in the band” o “Don’t look back into the sun” abans de penjar les guitarres, el primer single que ens van presentar després del seu retorn, “Gunga Din”, ens va sonar força estrany. El segon tema que han donat a conèixer és “Glasgow coma scale blues”. I aquest ja connecta més amb la seva discografia passada, amb Pete Doherty i Carl Barat cantant a dues veus sobre la decepció entre guitarres elèctriques, falsets i una tornada enganxosa. Hi ha molt i complex equipatge en les motxilles personals d’aquests rockers i ja tenim ganes de saber a què ha donat peu quan tinguem el disc complet el proper 11 de setembre.

2. Bring Me The Horizon – “Throne”

Sense moure’ns del Regne Unit, posem una mica de rock del més contundent a la llista amb l’anticipament del nou disc dels Bring me the horizon. Des del seu debut al 2006 han anat encadenant discs i gires, i sobretot des de la publicació de “Sempiternal” al 2013 amb hits com “Can you feel my heart” el seu nom s’ha tornat imprescindible en festivals rockers d’arreu. Però això no els ha impedit seguir treballant també en un nou disc, “That’s the spirit”, a cavall entre Grècia, Londres i Nova York, que sortirà a la venda el 11 de setembre. “Happy song” i “Throne” són les dues primeres cançons que ens han deixat escoltar i que indiquen que els Bring me the horizon semblen tenir la intenció d’allunyar-se una mica de la seva essència més metalcore i cridanera per explorar nous camins sonors sense renunciar a la contundència. Queda poc per descobrir si la resta de talls del disc confirmen aquesta sensació. I en qualsevol cas, coneixent Oli Sykes i els seus companys suposem que tampoc trigaran a tornar a agafar la carretera i podrem veure en directe com encaixa el nou so amb la seva trajectòria fins ara.

3. Wolf Alice – “Bros”

Els Wolf Alice són d’aquelles bandes a les que sembla que totes els ponen des dels seus inicis. Amb prou feines porten cinc anys de trajectòria, els seus membres tot just sobrepassen els vint anys i ja han tocat a Glastonbury, han girat amb èxit per Europa i Estats Units, han acceptat amb divertida humilitat l’etiqueta de nova sensació de l’indie britànic i s’han col.locat al capdamunt de les llistes amb el seu primer disc “My Love is cool”. El temps dirà si es converteixen en l’enèssim hype del món indie o consoliden la seva proposta, però de moment han donat prou mostres de qualitat i polivalència com per merèixer el vot de confiança. En els seus primers temes coquetegen amb el folk, el rock i el pop, enregistrant propostes d’estils variats com “Giant Peach, “Turn to dust”, “Swalowtail”, “Freazy” o “You’re a germ” (amb homenatge al cine de terror inclòs). Ara que estan a punt d’aterrar a Espanya per actuar al DCode, per la playlist ens quedem amb la melòdica “Bros”, un dels seus millors singles en el que costa no quedar captivat per la veu d’Ellie Rowsell.

4. Half Moob Run – “Trust”

La banda de indie rock Half Moon Run ja té data per a la publicació el seu segon LP, 23 d’Octubre de 2015. Mentrestant podem gaudir del primer senzill, “Trust”, un tema ple de matisos i capes, que es redescobreix en cada escolta. Més electrònics del que ens tenen acostumats, el quartet canadenc no abandona les cordes ni el seu toc psicodèlic, que s’uneixen a aquest efectiu caos d’energies que els dóna nous aires de llibertat creativa i augura un cúmul de sorpreses per “Sun Leads Me On”, el seu nou disc, sota la discogràfica Glassnote Records (Chvrches, Mumford & Sons), i amb la producció de Jim Abbiss (Arctic Monkeys, Adele).

5. CHVRCHES – “Leave a Trace”

Després de l’èxit aconseguit amb el seu disc de debut “The bones of what you believe” (2013), als escocesos Chvrches els arriba l’hora de la revàlida amb el seu segon treball, per demostrar que no són flor d’un dia. “Every open eye” es publicarà el 25 de setembre, però si hem de fer cas del primer single que ens han deixat sentir, “Leave a trace” sembla que Lauren Mayberry, Iain Cook i Martin Doherty ja s’han tret el master en això del synth pop. Ens diuen que en aquest nou àlbum hi ha un compendi de coses bones i dolentes, de principis i finals. De moment a la carta de presentació hi trobem melodies de sintetitzador marca de la casa i la veu quasi hipnòtica de Mayberry portant-nos de la mà cap a una tornada que s’eleva entre cants a la lliberació.

6. Lana Del Rey – “High By The Beach”

Hipnòtica, seductora, refrescant,… així és la nova Lana del Rey. El seu nou single es diu “High By The Beach”, avançament del que serà el seu tercer àlbum d’estudi com a Lana Del Rey, “Honeymoon”, i té tots els punts per convertir-se en un dels seus temes més sonats. Escrita per la pròpia cantant al costat de Rick Nowels i Kieron Manezies, “High By The Beach” és una balada trap-pop, melòdics sintetitzadors sobre una base de ritmes llardosos i un tempo més elevat que el dels darrers treballs de la cantant de Nova York. De fet torna a aquell so del seu “Born to Die” (2012) ple d’influències hip-hop i trip-hop. La seva tornada és un deliciós embarbussament que s’enganxa d’allò més. El prestigiós Jake Nava, un dels directors favorits de Beyoncé, ha estat l’encarregat de de posar imatges al tema. La seva càmera inestable i el seu fictici pla seqüència funcionen de meravella.

7. Madcon feat. Ray Dalton – “Don’t Worry – Menegatti & Fatrix Remix”

Amb “Don’t Worry” els noruecs Madcon (‘Kapricorn’ Tshawe Baqwa i ‘Critical’ Yosef Wolde-Mariam) han aconseguit el que pretenien, repetir l’èxit del seu single “Beggin” en el 2007. Ells no han parat de collir èxits en les llistes de Noruega i Alemanya, però amb aquest tema s’han sortit definitivament del mapa. Repeteixen la seva fórmula d’èxit, aquesta mescla de pop, electro, hip-hop i dancehall que tant dominen, i a més compten amb la participació Ray Dalton, a qui vam poder escoltar en l’èxit dels Macklemore & Ryan Lewis “Can’t Hold Us”. No feia falta, però ara apareixen nous remixes del tema per explotar la seva vida en les nits estiuenques, abans que es publiqui el seu nou disc, del que encara poc se sap. Per a una última farra d’estiu destaquem el remix dels Dj’s i productors italians Menegatti & Fatrix, que aporta una dosi extra de ritme a “Don’t Worry” sense destrossar massa l’original, del que us deixem el videoclip.

8. Róisín Murphy – “Evil Eyes – Catz ‘n Dogz Remix”

Però per a remixos els que s’inclouen en el darrer EP de Róisín Murphy, “Evil Eyes”. Sobretot el que signen Catz ‘n Dogz, que, amb permís dels Hercules & Love Affair, farà les delícies de tot aquell que alguna vegada s’hagi rendit a la música house. El duo de DJ’s alemanys segueix les passes del seu últim senzill, “The Joy”, en el que es nota la cerca d’un so més atmosfèric dins del house més autèntic. Aquí a més compten com a base amb una melodiosa Róisín Murphy, tan especial com sempre. Música de ball que et transporta sense necessitat de ser fumigat per un canó de fum a la discoteca de moda a Eivissa. A falta de video de cap dels remixos, us deixem amb el del original, molt original!

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada