Aquesta podria ser una crítica molt breu, perquè el que es pot dir de la nova adaptació dels 4 Fantásticos al cinema es pot resumir simplement en que és un enorme despropòsit. Aquest film va néixer gafat, ha tingut un procés de producció tortuós, es va anticipar amb un tràiler que feia témer el pitjor i finalment ha confirmat el desastre amb l’estrena.
En certa manera, sorprèn que amb la quantitat de cinema de superherois a que estem sotmesos en aquests moments, i com aquest ha demostrat possibilitats tècniques i narratives de sobres per l’entreteniment, que ningú sigui capaç de fer una pel.lícula notable sobre aquests personatges dels còmics Marvel.
Deu anys després de la versió que van protagonitzar Jessica Alba, Ioan Gruffudd, Chris Evans i Michael Chiklis (i que després tindria una seqüela), i que es va quedar en un aprovat justet, es volia reiniciar la saga i explicar els orígens dels 4 protagonistes i el seu arxi-enemic, Victor Von Doom. Així, aquest nou film comença explicant-nos fragments de la infància de Reed Richards, que ja a l’escola demostra la seva brillant ment científica tot i ser un incomprès. I veiem com neix la seva amistat amb Ben Grimm des de petits. Ja de joves, un dels seus invents cridarà l’atenció de Franklin Storm que contractarà en Reed (Miles Teller) per treballar a la Fundació Baxter formant equip amb els seus fills Sue (Kate Mara) i Johnny (Michael B. Jordan) -en aquesta versió germans adoptius. En Reed acabarà sumant en Ben (Jamie Bell) a l’equip i ja tenim el quartet reunit. Un accident en la prova del seu invent per viatjar entre dimensions els acabarà conferint diferents poders a cadascun: en Reed podent estirar les seves extremitats com si fossin de plàstic, en Johnny convertit en una torxa humana, la Sue podent fer-se invisible o podent crear camps de força i en Ben transformat en una mole de pedra.
Després d’aquells minuts del principi sobre els inicis escolars, que serien la part novedosa i més interessant, se succeeixen un seguit de fets de poc interès, explicats lentament i que no funcionen com a camí cap al crescendo que atrapi a l’espectador. Aleshores, de cop, sembla que algú s’adoni que s’està fent un film d’herois i tot s’accelera de forma atropellada. Almenys és la part en la que els efectes especials llueixen una mica i també es deixa lloc a una mica d’humor.
Però finalment, quan un pensa que per fi ha arribat el moment de l’acció, dóna la sensació que s’han acabat les idees, les ganes i el pressupost i l’enfrontament entre els Fantàstics i Doom queda reduït a una anècdota resolta a correcuita. Resultat, a l’espectador li queda la impressió que ha estat una hora veient com li explicaven coses que no li interessaven i quan havia d’arribar el bo, el deixen amb les ganes.
El director, Josh Trank, no s’ha tallat a l’hora de despotricar i treure’s la culpa de sobre dient que el resultat final es deu al muntatge que n’han fet els productors i que no coincideix amb el que volia fer ell (de més de tres hores). Segurament no sabrem mai si la cosa hagués millorat en el cas que el muntatge final hagués estat el que volia Trank, però sigui com sigui al resultat estrenat els buits i els canvis de ritme salten a la vista.
En l’apartat interpretatiu tampoc hi ha gaire a defensar. No és que els actors protagonistes siguin dolents, però el guió i el tempo, acaben afectant-los i el que veiem són uns fantàstics rígids, amb poca química entre ells i que no desperten massa empatia en el públic.
I en les llicències que s’han pres respecte als còmics ja millor ni entrar-hi perquè, si tot el mencionat no fos suficient, els seguidors de les vinyetes ja acabarien d’estirar-se els cabells.
Trist haver de dir que el millor entreteniment que han creat aquests nous “4 Fantásticos“ és el generat fora de les sales, amb l’encreuament d’acusacions entre les parts implicades i la lluita oberta entre una FOX que s’entesta en mantenir els plans d’una seqüela pel 2017 i els que recullen firmes per aconseguir que els drets de els 4 Fantàstics tornin a la Marvel; a veure si així en podem veure, per fi, una adaptació de nivell.
Envía una resposta