1. Jill Scott – “Fool’s Gold”

Jill Scott torna a mostrar, més si hi cap, la seva feminitat a “Woman”, el seu cinquè àlbum. En ell parla de les seves virtuts però també dels seus defectes. Tot i que sense sortir de la seva zona de confort, quelcom reprotxable però que a canvi ens reporta una Jill que se sent a gust i canta a gust. La seva veu és el seu millor recurs. En el disc trobem pinzellades de funk cru (“Run Run Run”) i blues (“You Don’t Know”), però per on millor es segueix movent ella és en el terreny del soul, sobretot si ve amanit per un toc de jazz. “Fool’s Gold” és sens dubte la millor cançó de la col·lecció. Una preciosa base instrumental envoltant i la veu de Jill Scott omplint-ho tot, en una història en la que la cantant de Philadelphia es troba a sí mateixa en una relació al·lucinògena.

2. Cleopold – “Down In Flames”

El debut de l’australià Cleopold, publicat pel segell Detail Co. del que és cofundador, és una vaporosa i irresistible mescla de pop i R&B. La seva raresa fa d’ell un tema destacable, per la seva foscor, el seu ganxo vocal i per aquesta lletra plena de frustració. “Cada vegada que canto aquesta cançó, em porta de tornada al que vaig sentir quan ho vaig escriure,” comenta Cleopold. “Hi ha alguna cosa catàrtica en tot plegat. Acabar aquesta melodia em va permetre tancar una mica aquest capítol de la meva vida.” Ens alegrem d’això, sobretot si ens permet gaudir d’aquestes guitarres que ens recorden tant a el “I Need a Girl (Part Two)” de P. Diddy.

3. Seinabo Sey – “Pretend”

La cantant de pop soul sueca establerta a Estocolm Seinabo Sey ens va sorprendre l’any passat amb “For Madeleine”, el seu primer EP, que incloïa “Younger”, tema popularitzat gràcies al remix del noruec Kygo, amb el que va aconseguir els primers llocs de la llista VG-llista de Noruega i la Hot Dance Club Songs de Billboard. Ara presenta el senzill del que serà el seu àlbum debut, encara sense nom, que publicarà Virgin Records a finals d’any. “Pretend” és tan optimista com a contundent, amb aquestes veus que s’eleven sobre aquest ritme ascendent d’alta revolució. Els seus referents són Alicia Keys i Beyoncé, encara que ella sona més aviat a un mix entre Katy B. i Adele.

4. The Young Professionals – “All Of It But Me – Alternative Remix”

Vénen de Tel Aviv, Israel, i el seu pop alternatiu barreja sons electrònics, guitarres i percussions acústiques. Composta per l’estrella del pop israilí Ivri Lider, amb sis discos en el seu haver-hi com a solista, i un dels productors més aclamats del seu país, Johnny Goldstein, la formació The Young Professionals s’ha donat a conèixer internacionalment gràcies en bona part per les seves remezclas d’artistes com a Lana del Rey, Tove Lo, BØRNS o Skip the Use. Acaben de publicar el seu tercer àlbum, “Remixes & Covers”, que inclou una gens menyspreable col·lecció d’aquests remescles, així com algun que altre cover i la versió alternativa del seu senzill “All Of It But Me”, que en la seva transformació perd les seves “referències” al “Do It Again” de Röyksopp i Robyn per convertir-se en un irressistible tema chilled.

5. Rob Thomas – “Trust You”

Rob Thomas, més conegut com a líder de la banda Matchbox Twenty, ja havia fet una incursió en solitari al 2009 en el disc “Cradlesong”. Però ara, anys més tard, ho torna a provar amb un enfocament totalment diferent, més varietat, més col·laboracions i nou so que recollirà a “The Great Unknown. El primer single, “Trust you”, que ha co-escrit amb en Ray Teder de OneRepublic, és d’aquelles cançons poperes amb les que costa estar-se quiet. I a sobre va acompanyat d’un videoclip d’estètica psicodèlia seixantera que li ha quedat la mar de xulo.

6. Kurt Vile – “Pretty Pimpin”

Kurt Vile ha tornat i ho fa com sempre, amb el seu aire d’home tranquil, que agafa la seva guitarra i sense floritures ni artificis va construint les seves melodies, abocant el seu món interior a través de la música. Fa poc ens ha presentat « Pretty Pimpin », l’avançament del seu nou disc “b’lieve i’m goin down” que es publicarà a finals de setembre i que segueix la línia del seu darrer « Wakin on a pretty daze » (2013). I de nou ens fa sentir quasi com si estiguéssim escoltant darrera la porta a algú que no toca per un gran públic sino a l’habitació de casa seva, mentre es mira al mirall i canta “All I want is to just have fun/ Live my life like a son-of-a-gun” fidel al seu estil de cantautor que amb les seves sis cordes i algun acompanyament en té de sobres per fer-nos entrar al seu cap.

7. Chris Cornell – “Nearly Forget My Broken Heart”

Sempre adorarem Chris Cornell per ser la veu, lletres i guitarra de Soundgarden i Audioslave, per la seva contribució a bandes sonores de tele i cine, per la seva aportació al grunge, les seves causes socials i pel seu look. I per això correrem un vel sobre la seva quasi antinatural incursió popera produïda per Timbaland que va ser el seu àlbum en solitari de 2009, “Scream”. Ara torna a presentar-nos un disc en solitari, que es publicarà a mitjans de setembre, i aquest cop sí que la cosa va millor encarrilada al que esperem de Cornell. El productor serà Brendan O’Brien (el de Bruce Spingsteen, Pearl Jam o Neil Young), el disc portarà per nom “Higher truth” i el primer single que n’hem pogut sentir aquesta setmana és “Nearly forgot my broken heart”. Un tema que comença en pla acústic amb la portentosa veu de Cornell per anar avançant sonorament, combinant una mica de tot i passant de mandolines a guitarres. Així si, Chris, que oblidarem el nostre cor trencat del 2009.

8. Bryan Adams – “You Belong To Me”

El rocker més famós de Canadà torna amb un nou disc que publicarà a l’octubre i tot i que en el videoclip de presentació es veu que els anys no passen en va, Bryan Adams manté l’esperit jove i ens diu que aquest és l’àlbum que li hagués agradat fer fa 25 anys. “Get up” contindrà 13 temes que Adams ha anat parint al llarg de dos anys amb la col·laboració de Jim Vallance i el productor Jeff Lyne. I d’aquest últim es nota i molt la mà en la carta de presentació que obrirà l’àlbum, “You belong to me”, un tema ràpid i enganxós ritme rockabilly. El proper videoclip (ja en parlarem quan surti) serà per un altre tema del disc, “Brand new day” i comptarà amb la presencia de l’actriu Helena Bonham Carter.

 

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada