Arriba a les sales una nova comèdia romàntica dirigida per Judd Apatow i protagonitzada per Amy Schumer, que també fa el guió, que promet ser diferent i trencar motllos d’un gènere massa tipificat.
“Y de repente tú” es promociona com la comèdia romàntica que mai no veuria la teva mare. I fer aquesta mena d’anuncis té els seus perills perquè un espera alguna cosa diferent en aquest gènere que porta anys i anys repetint clixés.
Però abans de res, situem-nos. Des de petita, Amy ha sentit al seu pare dir que la monogàmia no és un estat realista. La periodista viu d’acord amb les creences del seu progenitor, gaudint d’una vida sense lligams, lliure d’avorrides promeses romàntiques. I un bon dia li encarreguen escriure un article sobre un metge esportiu i Amy es replanteja les seves creences i el seu estil de vida.
Dirigida per Judd Apatow i protagonitzada (i guionitzada) per Amy Schumer, una monologista en la vida real que, us sóc sincera, no coneixia en absolut, “Y de repente tú” lluita per trencar motllos en el bosc d’arbres idèntics que és la comèdia romàntica. Ho aconsegueix?, us preguntareu. Doncs he de dir que no. Sembla que ho hagi de fer. De fet té una arrencada i uns moments inicials força dignes i que desperten l’esperança.
El paper de l’Amy no és una novetat, només han donat les característiques habituals del rol masculí al personatge femení mentre que el metge esportiu, envoltat per uns cameos de luxe, és el que està decidit al compromís. La periodista no està per lligams, ni compromisos, no vol sentir parlar de matrimoni ni en broma i es tira tot el que li passa pel davant. Però si estem fent comèdia romàntica ha de sorgir l’amor, la crisi, el punt de drama i el gir del personatge cap a una nova vida i aquí és on “Y de repente tú” deixa de ser original i trencadora i acaba sent previsible com la resta.
Falta, però, respondre un altre punt molt important: m’ha fet riure? I la resposta, en aquest cas, és que sí. El guió que ha creat l’Amy Schumer a la mida pel seu personatge és irreverent amb un punt barroer. Si hi entres i no t’ofèn, et farà riure en bastants moments, que ha estat el meu cas. La llàstima és que no es manté el nivell humorístic durant tot el film.
Envía una resposta