aaa+ 2017 new fashion cheap replica watches review outlet uk.
enjoy the best price buy swiss fake chopard at low 30 - 40% discount price.
we have all the fake patek philippe.
enjoy the replikas izle brand and low price.
Operación UNCLE
4.5Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Guy Ritchie (“Snatch, cerdos y diamantes”, “Lock Stock”, “Rock n Rolla”) volia rodar la seva pel·lícula d’espies. I per fer-ho ha agafat una sèrie d’èxit dels 60, que narrava les aventures d’una parella formada per un agent nord-americà i un d’ucraïnès, i ho ha volgut convertir en una cinta d’acció diguem-ne “artística”. El resultat se li queda a mig camí en diversos aspectes.

En aquesta adaptació, els protagonistes són Napoleón Solo (Henry Cavill), un agent de la CIA que s’hi va veure obligat a treballar després que l’enxampessin delinquint, i Illya Kurakin (Armie Hammer), un agent soviètic amb problemes de temperament. Cap dels dos no vol treballar amb l’altre, però els seus caps han decidit unir forces perquè utilitzin les connexions familiars d’una noia de Berlín de l’Est (Alicia Vikander) per aturar els plans del clan Vinciguerra dirigit per Victoria (Elizabeth Debicki) de fer-se amb una arma nuclear.

Tot plegat passa a principis dels 60 amb un Berlín dividit pel mur i un món que encara està aprenent a viure en el marc de la guerra freda, amb el llegat del conflicte i els nazis encara molt recent. I aquí s’ha posat cert esforç de producció perquè tot prengui identitat, des de les decoracions al vestuari o la música, des de l’apertura en que Solo ha de creuar els dos Berlín per contactar amb la noia fins als vehicles que s’utilitzen al llarg del film.

 

Operación U.N.C.L.E.

Però un cop establert l’escenari i el seu aspecte visual, Ritchie s’hi perd i no aconsegueix que el que havia de ser una pel·lícula d’espies tingui el ganxo i l’emoció que un film del gènere hauria de tenir per mantenir l’interès de l’espectador. Tot plegat va de més a menys fins a un final francament deslluït. Els asos sota la màniga es gasten ràpid, la intriga del principi esdevé en predicibilitat i les bromes de l’inici acaben en petits gags sense massa gràcia. Si a tot plegat hi afegim un doblatge poc encertat (alguna vegada ens traurem de sobre els horribles clichés dels doblatges de personatges francòfons o russos al castellà?), el resultat encara perd algun punt més. En conjunt l’aposta estètica acaba esdevenint un embolcall per un producte rígid i encarcarat al que li falta naturalitat i on tot sembla que passi de manera forçada.

Henry Cavill com a Napoleón Solo, sembla més impregnat d’una impròpia flegma britànica que no pas de les maneres d’un agent de la CIA. Armie Hammer esdevé un reflexe palpable dels defectes del film quan la seva autocontenció li impedeix donar peu a moments més divertits o trepidants. I Alicia Vikander, que podria ser el descobriment del film, un cop guarnida estilosament a la moda dels 60 acaba fent el rol de poc més que d’aguantar l’espelma als dos homes de la funció.

Ritchie ha fet marca filmogràfica amb trames esbojarrades, diàlegs ràpids, personatges d’un carismàtic undergound i aquesta essència vintage li acaba esdevenint un corsé amb el que no es mou amb naturalitat. Més si en la particular guerra de la cartellera actual ha de competir amb Mission Impossible o el proper Bond, no sembla que els seus agents retro tinguin massa a guanyar.

 

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X