Matthew Fox torna de l’illa de “Perdidos” per protagonitzar al costat de Jeffrey Donovan i Quinn McColgan una nova cinta post-apocalíptica basada en la novel·la de Juan de Dios Garduño en què el virus de torn amenaça amb acabar amb gran part de la població mundial.
La història comença en un comboi d’autobusos que transporta a un grup de supervivents al que sembla ser una zona controlada, amb tan mala sort de patir un contratemps i complicar el viatge.
“Extinction” neix com una cinta que bé podria ser una barreja d’altres obres com “28 dies després” o “The Walking Dead”, amb un vessant més enfocada cap al drama que no a l’acció o la triperia pura i dura.
Després dels primers i intensos minuts, la cinta fa un salt en el futur per mostrar un món gelat, en el qual aparentment ja no hi ha perill per part dels zombis a causa de les extremes temperatures i on la supervivència per buscar aliments passa a un primer pla.
És en aquest ambient en el que situa al grup protagonista i del que poc a poc es va desgranant la seva història i on lamentablement tot comença a naufragar.
Si bé el to és correcte durant la seva primera meitat, amb un ritme pausat però que manté l’interès per conèixer la història i amb una factura que compleix, sobretot tenint en compte el seu pressupost, és en la seva segona meitat on mostra les seves cartes i on no sap sorprendre, on no sap escapar d’infinitat de clixés, de personatges ficats amb calçador, com el de Clara Lago, d’alguna escena on la fotografia és bona però que no es mostra natural i on fuig d’aquest to dramàtic per acabar en un tancament molt fluix en línies generals.
En aquest camí també s’obliden elements del clàssic “survival”, ja que la sensació es dilueix fins a gairebé desaparèixer.
A hores d’ara de la funció, al meu entendre o bé construeixes alguna cosa sòlida i fidel d’esperit o bé has de sorprendre amb cert impacte.
Dependre del clàssic drama amorós barrejat amb rancor i culpa esquitxat amb algunes escenes d’acció en poc menys de 2 hores s’albira com temerari amb el parc actual de productes d’aquest tipus, on s’ofereix això i més de forma dosificada en sèries o on tenim cintes que ja han explorat aquests terrenys cadascuna a la seva manera, en les que si ajuntem continguts ve a ser més del mateix a la cinta que ens ocupa.
Envía una resposta