Lili i Marlene
9Valoració

“Sempre es volia fer la gran, la Marlene, amb aquell posat seriós. Tan reservada. I manaire. Representava que la Lili era l’eixelebrada que feia volar coloms, que reia i plorava per res i per tot. Sense cap proporció aparent entre el motiu i l’esclat de plors o l’allau de rialles. Els agradava pensar, a les nenes, que en això la Lili havia sortit a la mama…”. Així comença Lili i Marlene, la història d’aquestes tres dones (la mare i les dues bessones) que, empeses per l’amor, decideixen abandonar la seva vida a Alemanya per instal•lar-se a Barcelona.

Anna Tortajada, coneguda pels seus llibres de denúncia, posa sobre la taula la història d’una relació tòxica explicada des de la innocència de les dues bessones que es convertiran en protagonistes del relat, essent elles les dues petites de la història però aportant a la vegada els raonaments més madurs del relat.

La novel•la comença amb un trasllat fruit de l’amor entre la mare i la seva nova parella, que es coneixen una nit de Sant Joan de vacances a Menorca i mantenen una relació a distància tan intensa que la mare decideix deixar-ho tot per anar-se’n a viure a “la ciutat de les cotorres”, com les nenes anomenen Barcelona a l’arribar-hi des de la capital alemanya. Aquesta relació, però, de mica en mica ens va submergint a tots (al lector, a les bessones i a la família i els amistats de la mare) en una història de maltractaments on no hi ha ni bons ni dolents però on tothom és culpable d’alguna manera.

Al llarg de les 294 pàgines del llibre, es pot copsar la transformació de la mare, que tal com s’endevina al primer fragment que hem llegit, comença sent molt Lili: alegre, somiadora, curiosa i entusiasta, i a poc a poc es va apagant sota la dominació de la seva parella i la soledat que l’envolta.

Un altre dels punts forts de la història és precisament el personatge de la parella, de qui no arribarem a saber el nom. És a través de la seva complexa psicologia com s’evita caure en el tòpic de catalogar-lo com “El dolent” sinó tractar-lo com una altra de les parts, igual de còmplice i desgraciada que la mare, incapaç de fer que la relació funcioni.

Sens dubte, Tortajada aconsegueix per complet el seu propòsit de denúncia evitant posar nom als dos personatges principals. En tot moment es fa referència a ella com “la mare” i a la seva parella com “la parella de la mama”, sense determinar si es tracta d’un home o una dona per tal de fer arribar aquest missatge que les dues persones podem ser tots i poden ser ningú. Ja que tots, sigui quin sigui el nostre sexe, la nostra nacionalitat o la nostra orientació sexual, tenim a les nostres mans la possibilitat de deixar-nos sotmetre o aturar qualsevol tipus de maltractament.

Tot plegat crea una atmosfera tensa, ja que el lector té ganes de conèixer més però avança la lectura amb aquella por d’estar-se apropant a un final tràgic. No ens avançarem al desenllaç, però sí que és veritat que aquesta tensió es veu compensada per una veu narrativa fresca sota la mirada de les dues bessones que ens faran viure la història des de la seva perspectiva: perspicaç i innocent a la vegada. És així com l’autora també evita donar-nos lliçons de moral, deixant llibertat al propi lector perquè sigui ell qui jutgi cada escena i completi així l’experiència de la lectura.

Lili i Marlene és un d’aquells llibres que et marca: no pas perquè sigui la millor novel•la del món, o perquè et sentis identificat amb la història o algun dels personatges (toquem fusta), sinó perquè la seva lectura no et deixa indiferent i et fa veure el món des d’una altra perspectiva. Ben segur que qualsevol lector que recorri les pàgines de la novel•la amb la mirada es para a analitzar les relacions que l’envolten, observa la manera en què la gent del seu voltant es comporta, es fa preguntes… i passa a formar-se una opinió molt menys categòrica sobre els bons i dolents davant d’un cas de maltractament psicològic.

I, si alguna cosa té aquest llibre, més enllà de si t’hi sents més o menys identificat o si et marca molt o poc, és que té aquell “no-se-què” que fa que ben segur que el recomanis: en part perquè t’ha agradat i en part perquè porta implícit aquest vessant de crítica social i un rerefons d’advertència sobre els amors incondicionals que tan sovint freqüenten la literatura que és necessari donar a conèixer.



Editorial: Columna
Web editorial
ISBN: 978-84-664-1968-0
Pàgines: 304
Preu: 18,50 €
Sobre el autor: Anna Tortajada (Sabadell, 1957) és escriptora, traductora i guionista. Ja al batxillerat va interessar-se per la història i el llatí, que despertarien la seva vocació per la traducció, i als vint anys es traslladava a Alemanya per estudiar-hi Filologia Hispànica. Actualment viu a Berlín, des d’on arrenca la novel•la Lili i Marlene, però ha recorregut mig món per fer treball de camp en diversos paisos on s’ambienten algunes de les seves novel•les: Afganistan, Brasil, el desert del Sahara,… L’any 2000 presentava el seu primer llibre, Cruïlla de mons, de l’editorial Barcanova i des d’aleshores no ha deixat de publicar: novel•la històrica, juvenil, adaptacions de contes tradicionals i tot tipus de gèneres que l’han galardonat amb diversos premis de renom.


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies