1. Ms. Lauryn Hill – “Ne Me Quitte Pas”
Han passat 17 anys des de la publicació del seu deliciós “The Miseducation of Lauryn Hill”, que li proporcionaria 5 grammys incloent el del millor disc de l’any. Va ser el seu primer i únic disc en solitari després de la seva aventura en The Fugees. Per al seu esperat retorn s’ha posat el Ms. al davant i als seus 40 anys torna a ser senyoreta. La vida no l’ha somrigut gaire darrerament que diguem, i Luaryn vol deixar enrere aquests últims anys de problemes amb la justícia i fracassos amorosos. La vam poder veure en el Festival Cruïlla d’enguany, presentant el tribut a Nina Simone que, al costat d’altres artistes, ha gravat com a acompanyament del documental de Netflix “What Happened, Miss Simone?”. No és el retorn que esperàvem però menys dóna una pedra. El disc inclou interpretacions de Lisa Simone, Jazmine Sullivan, Usher, Mary J. Blidge o Common, però 6 els 16 temes de “Nina Revisited: A Tributi to Nina Simone” estan protagonitzats per Ms.Lauryn Hill. El seu cover de “Ne Em Quitte Pas” és el més curiós d’ells, i amb ell comencem la nostra PlayList de la setmana.
2. Telegraph Canyon – “Why Let it Go”
Des de Fort Worth, Texas, ens arriba l’avanç del que serà el tercer àlbum dels Telegraph Canyon, “You From Before”, que surt a la venda aquest mateix divendres. Han passat 6 anys des que la banda de Chris Johnson llancés el seu últim treball, i en aquest temps s’han dedicat a experimentar amb el seu so indie rock i folk. amb tocs una mica més elèctrics i psicodèlics, i elements del Desert Rock. O almenys això sembla després d’escoltar “Why Let it Go”, amb unes cordes amb reminiscències als Rolling Stones. Un d’aquests temes ideals per escoltar en el cotxe (en un descapotable, posats a imaginar).
3. Pedrina y Rio – “Enamorada”
Amb les seves cançons senzilles i humanes, que parlen d’amors i desamors, de tendresa i desengany o del despit i el festeig, Pedrina y Rio tenen enamorats el seu Bogotà natal i tots els seus veïns. En la seva modernització de la música popular caben el bolero, la bossa nova, la samba, la ranxera,.. sempre amb un acostament íntim i acústic, i aquests elegants arranjaments electrònics que ho fan tan personal. “Enamorada”, que va ser un dels avanços del seu àlbum debut “Canciones sin ropa”, és un tema tan cursi com a magnètic, en el que hi conviuen frases com “Quiero tenerte apretadito, y darte muchos, muchos picos” amb sorpreses com “Estoy tan firme como la parte anterior del maxilar superior”. El seu so recorda al de Javiera Mena, una de les reconegudes principals referències del duo.
4. The Chamanas – “Purple Yellow Red & Blue”
Tornem a Texas, però sense abandonar el so de les arrels llatines. Manuel, Héctor i Amalia són de Ciudad Juárez i El Paso, i acaben gairebé de néixer com a grup. Encara que amb prou feines han publicat 5 temes fins avui, ja han cridat l’atenció de bandes com a Jarabe de Palo o la formació mexicana Enjambre, amb els qui ja han coincidit sobre l’escenari. A nosaltres també ens han cridat l’atenció gràcies a “Purple Yellow Red & Blue”, en el que The Chamanas versionen en espanyol el tema més popular de Portugal. The Man, i encerten de ple apropiant-se d’ell i donant-li un gir de 180 graus.
5. Tame Impala – “The Less I Know The Better”
L’entrada més forta aquesta setmana en la llista espanyola de vendes de discos és la dels australians Tame Impala, el quintet de rock psicodèlic que aconsegueix col·locar directament en la vuitena posició de la llista el seu tercer treball “Currents”. Sembla que la seva nova faceta, en la que els sintetitzadors guanyen espai a les guitarres, i la seva música s’omple de notes de soul, R&B, disco i desert rock, els ha permès arribar a un públic més general. Número 4 als Estats Units, n.3 en el Regne Unit i n.1 al seu país. “The Less I Know The Better” és un d’aquests coquetejos de Tame Impala i el seu líder Kevin Parker, amb aquest nou so: Una lletra esquinçadora coberta d’una irresistible mescla de música rock, funk i disco, amb reminiscències als Arcade Fire, The Bee Gees o Led Zeppelin.
6. Kazy Lambist – “On You”
Com ja fes amb el seu tema “Doing Yoga”, el francès Kazy Lambist de 20 anys, torna a enlluernar-nos amb un groove d’allò més cool, una melodia altament atractiva i uns vocals molt de l’estil dels Hot Chip. “On You”, editada per Opening Light, és música electrònica per escoltar a l’ombra, d’aquesta que l’ha portat a ser considerat el jove príncep del pop eròtic. Finalista en els premis inRocKs lab 2105, Lambist vol aconseguir mitjançant el crowdfunding els 4000 € necessaris per a la publicació del que seria el seu primer EP. En tan sols sis dies ja porta recaptat gairebé el 90%. Amb temes com aquest com a reclam, no és d’estranyar.
7. Julio Bashmore feat. Sam Dew – “Holding On”
Conegut principalment per la seva labor com a productor en el debut de Jessie Ware, Julio Bashmore (Matt Walker en la seva faceta de productor) porta des del 2013 anunciant la publicació del seu propi àlbum sota el seu propi segell. Entre aquell “Peppermint”, en el que hi col·laborava Jessie Ware, i la publicació del seu recentment publicat LP “Knockin’ Boots” han passat 2 anys i cinc senzills més. “Holding On” és l’últim d’ells. Recuperant el so de la música disco de quan encara ni havia nascut, Julio Bashmore aconsegueix el seu èxit amb una mescla de house i funk que promet convertir-se en tendència.
8. NERVO – “Hey Ricky”
Elles són australianes, models, DJs i bessones. Miriam i Olivia Nervo han estat considerades les millors DJs femenines del panorama del EDM actual per la revista DJmag, però elles estan disposades a menjar-se aquells que controlen el cotarro en l’escena. No només de David Guetta, Afrojack, Avicii o Steve Aoki viu el panorama dansi actual. Les NERVO vénen a donar el toc femení a les nits de festa. Van començar com a escriptores per a Kesha, Sophie Ellis-Bextor o The Pussycat Dolls, tot i que no van trigar a posar-se a gravar el seu propi material. Acaben de publicar el seu primer LP “Collateral”, en el que hi col·laboren Kylie Minogue, Afrojack o Steve Aoki, i no sabem si amb ell es menjaran els DJ mesías del moment, però podem assegurar que com a mínim “Hey Ricky” fica molta canya. Petarda i contagiosa, aquesta cançó per a chill-leaders destaca sobretot l’aportació vocal de DEV, mutada per estar al nivell de les seves companyes en el corresponent videoclip. Ull a la coreografia!
Envía una resposta