Soeurs
6.5Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Per a molts un esperat retorn el de Wajdi Mouawad al Teatre Lliure (en el marc del Festival Grec). Aquesta vegada dirigint el segon espectacle del seu cicle anomenat Domèstique. Amb Soeurs Mouawad dóna continuïtat al treball escènic començat amb Seuls (que ell mateix dirigia i protagonitzava) ja vist al Teatre Lliure la temporada 2013-14.

El nom de Mouawad és una constant en la cartellera catalana en els darrers anys. Després de conèixer els seus textos sobre els orígens familiars i la lluita per restablir-ne les ferides escomeses del cicle Le sang des Promesses, dirigides aquí per Oriol Broggi (Incendis, Cels) i Raimon Molins (Litoral), la seva nova tetralogia Domèstique la dedica a la família des de la vivència personal de l’autor. Tot i que tots els seus textos i muntatges tenen clares influències d’històries (i d’Història) que se succeeixen en països en conflicte com Líbia (on l’autor va viure la seva infantesa per després emigrar a França i Canadà amb la seva família), Seuls i Soeurs parteixen directament de la vida de Wajdi Mouawad. Treballa sobre el què li toca de ple, la seva infantesa l’ha marcat o és un misteri on vol indagar i això es palpa en tot el seu treball.

Soeurs tracta sobre un moment en la vida de Geneviève Bergeron (interpretada per l’actriu Annick Bergeron), una dona experta en mediació de conflictes que es dirigeix a Ottawa a donar una conferència. A partir del conflicte de la submissió llengua materna de la protagonista (francès) a Canadà i la humiliació que suposa no poder-la parlar lliurement en un país on l’anglès guanya terreny estrepitosament, Geneviève desperta una part de ràbia oculta en ella, insospitada. En aquest moment apareixerà el personatge de Nayla (també interpretat per Annick Bergeron), que acudint a valorar la gravetat de la desfeta de Geneviève en una habitació d’hotel col·lisionarà amb ella per a obrir-se també a la fractura inevitable del seu passat i el de la seva família en l’exili.

Soeurs - Foto Pascal Gély

Nayla Mouawad (germana de Wajdi) i Annick Bergeron treballen a partir de material real d’ambdues per generar el text de l’obra. A més, l’escena s’omple de so exterior i material visual divers, des de projeccions de vídeo a imatges de plànols o dibuixos escènics que representen una realitat passada pel sedàs de la ficció. El joc escènic és d’un gran desplegament tècnic, més típic de superproduccions londinenques com The courious incident of the dog in the night-time.

Soeurs parteix d’experiències molt intenses i és d’agrair la sinceritat de la base sobre la que se sustenta l’espectacle. Un brillant inici amb Bergeron cantant dins la seva ment, potser l’únic gran moment de l’obra. A nivell escènic Soeurs no acaba de generar una reacció concreta en el públic. Per una part, la durada de l’espectacle (2h10min) no juga a favor, tot i que el treball de l’única actriu que sosté el text en escena és admirable. S’entreveu timidesa a l’hora d’anar a fons, una certa contenció o moderació en la catarsi escènica que de sobte fa que l’espectador es baixi de la muntanya russa i deixi de créixer en paral·lel amb l’espectacle. Petits accents o gags com una nevera que parla en una habitació d’hotel domòtica agafa més protagonisme que la pròpia intèrpret per moments. La sensació és que el trencaclosques escènic no funciona una vegada muntat.



Teatre: Teatre Lliure - Sala Fabià Puigserver
Festival Grec
Autor del text: Wajdi Mouawad
Direcció: Wajdi Mouawad
Intèrprets: Annick Bergeron


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies