Peeping Tom
9Valoració

THE. SHOW. IS. HERE. El món ‘Lynchià’ de Peeping Tom aterra per tercera vegada consecutiva al Festival Grec. La companyia s’estableix com a paradigma de l’espectacle estrella en aquesta edició. No deceben. Intèrprets infinitament virtuosos. El seu ‘modus operandi’ és impecable. El somni i el malson s’embolcallen de red velvet. ‘À louer’ de Gabriela Carrizo i Franck Chartier envaeix totalment el Mercat: l’aventura escènica està servida.

Una sala d’estar que fa olor a antigor. Un terra quadriculat, a mode de taulell d’escacs, de rajoles blanques i negres. Un cortinatge vermell com els d’abans. Un piano de cua de fusta. Uns sofàs i butaques coberts amb llençols blancs. Llum tènue. El majordom Seoljin, quasi de goma, recorre l’arquitectura escènica amb una qualitat de moviment que deixa bocabadats els ulls observadors. Un cop l’intèrpret ha integrat en la seva totalitat l’espai, entra una dona. A la tercera passa ensopega. El cop i el seu cos pla al terra acaben d’engegar completament la maquinària d’aquest lloguer. Una proposta d’escena inicial brillant.

‘À louer’ retrata el final de les històries. Composen la imatge d’aquella burgesia en decadència i el seu intent infinit del lloguer literal i no tan literal. Lloguen quelcom que els hi pertany físicament i que alhora no en són els propietaris (de les històries allà viscudes). Apunten cap el desequilibri via el moviment trencat i sinuós dels intèrprets -el desequilibri de les persones que pertanyen a aquest cercle-. Apareixen, doncs, els personatges sota els noms dels propis intèrprets: una cantant lírica magnífica en tots els sentits, el seu marit, el seu fill Jos Baker, la imatge del seu fill en la vellesa, el majordom Seoljin per duplicat i finalment un cor que juga a fet i amagar com si es tractessin de rates en una mansió abandonada. La història navega amb aquests tripulants cap a realitats paral•leles, malsons, situacions irreals i absurdes, fets estranys i ambients de cert terror. Temes com la por inconscient i l’èxit inexistent acompanyen aquestes esferes ombrívoles.

Peeping Tom es defineixen per l’excel•lència de les seves composicions i deL seu mecanisme de joc brutal amb la forma. Tenen un toc quasi circense en els ballarins: l’acrobàcia, la deformitat i la particularitat de les possibilitats extremes del cos de cadascun. A nivell de tempo, estableixen una lentitud pròpia dels móns onírics, però no abandonen el ritme còmic, el qual està inclòs en l’espai, en el cos i en el text.

Així doncs, és obvi que han exhaurit entrades i no només això, sinó que ha estat overbooked: alguns dels espectadors hem estat postrats en unes cadires de plàstic darrera l’última fila. Ara bé, tot i entrar amb no massa bon humor al Mercat, ha acabat sent d’importància relativa des del minut u de l’inici del show quan de sobte s’ha apreciat que les cortines vermelles han tornat a l’escenari del Mercat de les Flors.



Teatre: Mercat de les Flors
Web teatre
Direcció: Gabriela Carrizo, Franck Chartier
Intèrprets: Jos Baker, Leo De Beul, Eurudike De Beul, Marie Gyselbrecht, Hun-Mok Jung, Seoljin Kim, Simon Versnel


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies