En avant, Marché!
6Valoració

Ens endinsem en la segona setmana del Festival Grec de la mà del I.P.A.M (International Performing Arts Meeting), on un grup de programadors i productors internacionals han participat en trobades dirigides a generar projectes i a l’intercanvi d’idees i punts de vista, amb l’objectiu de generar col·laboracions d’artistes catalans amb creadors d’arreu del món. Dins aquest marc s’ha pogut veure l’espectacle belga En avant, marché!

En avant, marché! arrenca de l’exposició fotogràfica sobre les bandes, les orquestres i associacions de caire musical que va organitzar un músic local a la ciutat belga de Gant l’any 2012. A partir d’aquest fet inspirador es va engegar un projecte de col•laboració entre el teatre nacional de Gant (NTGent), els directors Frank Van Laecke i Alain Platel (amb la seva companyia les ballets C de la B) i el compositor Steven Prengels.

Es tracta d’un muntatge en el qual es parla d’un col•lectiu divers que comparteix una sola finalitat: mantenir un ritme únic, i el discurs de fons voldria ser la idea de l’emmirallament social. Quatre actors i set músics, als quals s’afegeix en aquest cas la Banda Municipal de Barcelona, desfilen per l’escenari creant un constant esdevenir-se de cossos i metalls. El fil conductor és un dels components de la banda (interpretat per Wim Opbrouck) que suposadament té una neoplàsia (epitelioma laringi) de cordes vocals i no pot seguir tocant el trombó, pel què és delegat a tocar els platets i, en la cua de la banda és més a prop de caure en mans de la mort.

A partir d’aquí, amb un inici interessant de l’home sol, en una actuació pròxima al clown més exposat, comença un anar i venir d’individus i moviments rítmics amb objectes i instruments força interessants, que es combinen amb intervencions d’Opbrouck subratllant la tristesa i la dificultat de seguir vivint amb una veu que oscil•la entre rogallosa i normal per moments, mostrant constantment un pegat en la suposada (i no existent) ferida al pit de la traqueotomia, que fa dubtar sobre la versemblança del què parla. Pretén moure la sensibilitat de l’espectador? No ho aconsegueix. El seu personatge s’esgota pel camí i no dona més de sí (excepte en la brillant proposta d’execució de dansa pròxima al final de l’espectacle). Crec que el treball de camp és més sobre les bandes musicals que sobre el tema de la mort i la patologia, triat com a conductor. Haurien d’haver aprofitat el tema musical i fer-hi més focus. Es veu clarament la línia que separa el treball dels actors i la banda, i la manca d’assemblatge no juga a favor de la sensació de continuïtat de l’espectacle, que decau per moments. A l’arribada del segon acte força espectadors pensàvem que es tractava del final. Ho desitjàvem. Hauria estat just.

Un espectacle amb una correctíssima i bella interpretació per part de la Banda Municipal de Barcelona i dels actors i músics de la companyia, però que manca de risc per part de la proposta de direcció. És impossible no pensar en Romeo Castellucci i el seu Giulio Cesare (un fragment del qual vam poder veure al darrer festival Temporada Alta de Girona). El monòleg de Marc Antoni relatat per un actor que parlava a través d’una traqueotomia era veritat de les que trenquen. El tractament sobre la veu i la paraula, la vida i la mort eren crues, i portaven l’espectador a llocs inhòspits de sí mateix. No passa el mateix a En avant, marché!, on ni la patologia ni la por a la mort, ni la necessitat de la proximitat dels demés és jugada amb la intensitat necessària. Manca cruesa i atreviment en la proposta. Una idea molt interessant de partida, amb unes interpretacions molt correctes que no funciona, no obstant, com a espectacle complert.



Teatre: Teatre Lliure - Sala Fabià Puigserver
Web teatre
Autor del text: Koen Haagdorens
Direcció: Frank Van Laecke, Alain Platel
Intèrprets: Chris Thys, Griet Debacker, Hendrik Lebon, Wim Opbrouck, Gregory Van Seghbroeck (tuba), Jan D’Haene (trompeta), Jonas Van Hoeydonck (trompeta), Lies Vandeburie (fiscornio), Niels Van Heertum (bombardí), Simon Hueting (trompa), Witse Lemmens (percusión), Steven Prengels (director), la Banda Municipal de Barcelona


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies