Ahir, al Sant Jordi Club, n’hi faltaven molts però també n’hi havia molts. Molts rockers infatigables que no mostren a l’esperit els anys acumulats a les esquenes. Molts fans que lluïen a les camisetes els noms del bo i millor del rock actual i de sempre. Molts que mentre compartien entrepà i cervesa abans d’entrar a la sala principal, recordaven amb orgull que ja hi eren quan Slash havia visitat l’estadi olímpic amb Guns’n’Roses en el mític concert de ja fa més de vint anys.
El preludi a la gran actuació de la nit corria a càrrec de Mean Machine i Els Ciclonautas, grup liderat pel guitarra i cantant argentí Mariano Rodríguez (o Mai Medina), que arribaven amb el reconeixement d’haver estat designats banda rock revelació de 2014. Els dos grups eren els escollits per la promotora per promocionar el Rock Fest que es celebrarà a Can Zam entre el 23 i el 25 de juliol.
Quan els Ciclonautes es retiraven agraïts de l’escenari ja no es va trigar gaire a tenir-ho tot llest pel gran concert, perquè bateria, amplis (amb el seu desplegament habitual de ninotets a sobre), micros i cables ja estaven disposats sobre l’escena en segon pla. Així a dos quarts de deu, Slash amb una samarreta dedicada a Barcelona, els Conspirators i per últim Myles Kennedy, feien la seva aparició per atacar sense preàmbuls “You’re a lie”, tema del seu primer disc conjunt “Apocalyptic Love”.
No és que a Slash li faltin les grans veus que vulguin acompanyar els seus riffs. Ni tampoc és que Myles Kennedy no compti ja amb un excel.lent guitarra en el seu company a Alter Bridge, Mark Tremonti. Però alguna cosa especial va passar el dia que aquests dos es van conèixer i decidir unir talents tant en discs com en directes.
Slash i Kennedy es reforcen i complementen, cadascun amb la seva aportació a un tot, cedint-se espais l’un a l’altre, compartint protagonisme sense el mínim indici de lluita d’egos. Quan un llueix veu a peu de públic, l’altre es concentra en mimar les seves sis cordes en un lateral. Quan Slash es proclama rei de la guitarra en un llarguíssim i impressionant solo, l’altre es retira a confraternitzar amb el bateria. I quan els dos decideixen combinar forces, es planten al mig de l’escenari i des d’allà disparen pur rock’n’roll a qui es deixi emportar per endavant.
Així, alternant uns moments i altres van plantejar ahir a la nit una autèntica festa rockera, amb un setlist complet de dues hores que millora molt la versió retallada que li hem pogut veure en alguns festivals d’aquest any.
A l’obertura la seguiria inmediatament la primera cançó recuperada de la discografia dels Guns’n’Roses, una “Nightrain” que ja va acabar d’encendre la platea. Fins a set van ser les cançons dels Guns repassades al llarg de la nit, com “Mr. Brownstone”, “You could be mine”, “Rocket Queen” o “Sweet child o’mine”. Temes que Myles Kennedy, sense pretencions de fer oblidar a Axl Rose, aborda amb una gran solvència. I temes que el públic present celebrava com correspon a aquelles peces que formen part imprescindible d’una discografia vital.
A la resta del setlist li corresponia passejar-se pels dos discos conjunts. De “Apocalyptic Love” rescataven “Standing in the sun” i “Anastasia”, tema pel que Slash abandona la seva Les Paul de capçalera i agafa una monumental guitarra de doble màstil acústica i elèctrica. Del disc més recent, “World on fire”, sonarien “Avalon”, “Beneath the savage sun”, “The dissident”, la pròpia “World on fire” i “Bent to fly”, una de les tristament sacrificades al setlist festivaler.
També s’han fet un lloc les col.laboracions prèvies entre els dos abans de constituir-se com a banda: “Back from Cali” o una preciosa “Starlight”.
Un conjunt que va sonar potent sense fissures, amb els dos protagonistes ben acompanyats pel bateria Brent Fitz i Todd Kerns, l’imponent baix canadenc que mereix menció apart i que agitant incansable la seva llarguíssima melena no va deixar ni un moment d’arengar l’audiència que li va respondre sense reserves. Fins i tot es va plantar al micròfon per encarregar-se de les veus de dos dels temes de la nit: “Doctor Alibi” i la mítica “Welcome to the jungle”.
Pel tram final es reservava la única revisitació de la trajectòria de Slash amb Velvet Revolver, “Slither” i una “Paradise City” corejada a l’uníson per tots els presents que no volien posar punt i final a la nit.
Dues hores més tard, després d’aquest pas pel paradís, el públic sortia del Sant Jordi Club més que satisfet. I sembla que no vam ser els únics. Durant el tram final del concert, Kennedy havia fet nombroses vegades un senyal a algú de la grada amb els polzes amunt. I al mòbil podíem veure un tweet en que Slash comentava que havien estat parlant amb el promotor, que havien quedat molt contents amb el directe i que tenien intenció de repetir ben aviat. Que així sigui, nosaltres aquí els esperarem.
Setlist:
1. You're a lie
2. Nightrain
3. Avalon
4. Standing in the sun
5. Back from Cali
6. Wicked Stone
7. Mr. Brownstone
8. You could be mine
9. Doctor Alibi
10. Welcome to the jungle
11. Starlight
12. Beneath the savage sun
13. The dissident
14. Rocket queen
15. Bent to fly
16. World on fire
17. Anastasia
18. Sweet Child O'mine
19. Slither
20. Paradise City
Envía una resposta