Arribar als 10 anys de la Finestra ha estat una feina de formigues laborioses. Aconseguir els primers contactes, donar-nos a conèixer, poder anar a passis de premsa de cinema, acreditar-nos en Festivals, que ens acceptessin les peticions per anar concerts, que les editorials ens cedissin còmics i llibres, veure les obres de teatre el dia de l’estrena… Ningú ens va dir que seria fàcil però pensem que ens n’hem sortit força bé. I després d’aquest temps ja hem acumulat prou noms i anècdotes, potser no per escriure un llibre, però sí aquest article.

1.- Els inicis de la Finestra

La Finestra va néixer d’una forma quasi romàntica, amb una cita a cegues. Era un cap de setmana plujós a Barcelona quan uns quants desconeguts que només s’havien escrit a un fòrum van decidir trobar-se al centre de Barcelona. Aquells a qui l’aigua no va fer enrere van fer cap a una cafeteria on després de posar-se cara van començar hores de converses, anècdotes, idees i propòsits. L’objectiu comú: posar-nos mans a l’obra per experimentar la pràctica del món audiovisual que unes classes massa teòriques no ens permetien exercir a la facultat. A aquell primer cafè li van seguir quedades per aprendre a filmar, per plantejar curtmetratges, per fer cursos d’edició de vídeo i so, i per muntar una web on escriure i il·lustrat tota mena d’articles sobre diversos temes. Una primera Finestra rudimentària que es desmuntava cada cop que algú penjava un nou contingut, però que ens va permetre anar aprenent allò que els llibres dels estudis no ensenyen.
Alguns d’aquells desconeguts que es van trobar sota la pluja seguim formant part de l’equip de La Finestra, d’altres han anat seguint altres camins, i alguns més han pujat decidits a un tren en marxa, però cadascun ha posat el seu granet de sorra en el projecte que encara perdura.

2.- Les seus de La Finestra

Heu estat mai al Viena del carrer Pelai? I us heu fixat en un grup de 4, 5 o 6 persones assegudes al voltant d’una taula amb llibretes, ordinadors, ipads…? I molt sovint a la mateixa taula (som així de maniàtics…). Doncs som nosaltres! El Viena ha estat una de les seus finestreres per excel·lència, el nostre domicili social alternatiu. Els entrepans del Viena, les seves amanides, les seves patates fregides i el seu pianista ens han inspirat en preses importants de decisions. Allà ens hem citat amb nous col·laboradors, futurs membres de l’equip de gestió, hem decidit canvis de disseny, planificat nous continguts…  També hem passat per pizzeries, cerveseries, populars cafeteries que ens oferien els seus sofàs… però el Viena, és el Viena… Però un altre lloc ideal per les nostres trobades ha estat casa nostra. Esmorzars, dinars i berenars organitzats en cap de setmana per acompanyar intenses jornades de treball. Des de Tres Torres a Gràcia, Sagrada Família o Sants, hem anat arrossegant la maleta pels diferents barris on hem viscut…

3.- Les primeres acreditacions

En el món del periodisme cultural, anar a un festival és com treure’s un màster. I quan la Finestra començava a funcionar amb certa normalitat vam decidir fer el pas, amb més il·lusió que esperances, de demanar la nostra primera acreditació festivalera. El destí triat: San Sebastián. Un carter es va emportar les nostres esperances en un gran sobre ple de dades i intencions. I un altre ens va portar la resposta un matí de juliol: un doble si.
La sensació de penjar-se al coll el carnet d’acreditat per primer cop és meravellosa. Però com deia Spiderman, un gran poder comporta una gran responsabilitat. I amb aquella primera targeteta de plàstic començava un aprenentatge accelerat ple de matinades, llargues jornades veient 5 o més pel·lícules o més al dia, corrent d’un indret a un altre carregats de material, aprenent a empassar-nos els nervis quan toca entrevistar algú a qui només havies admirat a través d’una pantalla, colar-se a photocalls per aconseguir una bona foto o reduir les hores de son per acabar les cròniques a temps cada nit. Sí, la vida festivalera és exigent, però per nosaltres ja s’ha convertit en un vici.

4.- La Finestra al món

Durant els darrers deu anys La Finestra Digital sempre ha intentat ser-hi allà on la cultura bull. A banda d’incorporar Madrid a la nostra ullada al món del teatre i la música, i de dibuixar el triangle cinèfil perfecte format per San Sebastián, Sitges i Màlaga, també hem pogut dibuixar un altre triangle, aquest cop a nivell europeu: Cannes, Berlín i Venècia. Des de l’any 2006 en que ens vam estrenar amb el festival de Cannes, els nostres redactors més intrèpids han estat allà on era la notícia. Isa Martínez, Yolanda Aguilar, Toni Isern, Neus Vallara, Ester Villamor, Carlos Elorza i Kristina Zorita, s’ho han deixat tot, estalvis inclosos, per parlar-nos de les centenars de pel·lícules que han passat per aquests festivals. Tant és de gran el nostre esperit viatger que fins i tot l’any 2008, en una aventura editorial anomenada “La Finestra Viatgera”, vam publicar una sèrie de guies de viatge per gaudir con un finestrero d’alguns dels destins turístics més importants, des de Miami, Chicago o Los Angeles, a Turquia, passant per Equador, Mèxic, Dublín, Praga, Holanda o Escòcia.

5.- Les nostres topades amb diferents famosos

Les nostres topades amb diferents famosos al llarg d’aquests deu anys dóna per escriure moltes línies… La nostra creixent presència a festivals de música, de cinema, a estrenes de teatre o a presentacions de llibres ens ha permès veure de prop i en alguna ocasió conèixer personalment a personalitats culturals de tots els àmbits. Guardem bon record de les entrevistes que ens van concedir Ricardo Darín, Juan Antonio Bayona, Alejandro Amenábar, Emilio Aragón, Imanol Arias, Carmen Machi ó Lluis Homar i també de les rodes de premsa de Pedro Almodóvar, Penélope Cruz, John Lasseter, Meryl Streep, Owen Wilson, Maribel Verdú o Emma Suárez. I així podríem seguir amb una llista força llarga.

Tenim també un record especial de Daniel Sánchez Arévalo i tot l’equip de la pel·lícula “Gordos” amb els qui vam coincidir al Festival de Venècia, o de Eduardo Noriega i Belén Rueda al Festival de Berlín. I vam ser l’enveja de moltes adolescents el dia que vam entrevistar a Miguel Ángel Silvestre, Mario Casas ó Álex Monner i de les no tan adolescents quan hem pogut veure de prop a Michael Fassbender, Richard Gere o Antonio Banderas.
Veure de prop a aquestes personalitats sovint ens ha sorprès, ja sigui en sentit positiu o negatiu, però en tots els casos ha estat una oportunitat i una gran experiència.

6.- Els nostres col·laboradors

Res de tot això hagués estat possible sense els nostres col·laboradors. En 10 anys han passat per La Finestra més de 100 col·laboradors interessats en escriure en una secció en concret o fins i tot en diverses seccions alhora. Segur que no diríeu mai que darrere dels noms que veieu habitualment als nostres articles, crítiques o entrevistes s’amaguen enginyers, dependents, professors, metges, actrius, comercials, fotògrafs, advocats, administratius o estudiants. I de totes les edats: des de postadolescents a quarantins, cinquantins… Tots ells tenen en comú el seu interès per tot allò que fa olor a cultura. Habituals o esporàdics, tots han col·laborat amb el seu gra de sorra per fer possible La Finestra i des d’aquí els agraïm el seu esforç i la seva vital aportació. I tu? Vols col·laborar?

7.- El més llegit o vist a La Finestra

“Polseres vermelles” ha estat un dels top tens de la Finestra. La revista va poder viure de prop el desenvolupament d’aquesta sèrie des dels principis: els rodatges, parlar amb els seus protagonistes, viure el moment fan de la fi de la primera temporada a “La Maquinista” entre xiscles trenca audímetres i ser testimonis del molt esperat retorn de la segona temporada. Tots els temes relacionats amb aquesta sèrie creada i dirigida per Albert Espinosa i Pau Freixas han estat sempre en els més visitats de la revista. Aquest vídeo és el més vist de tots els que tenim en el nostre canal de Youtube https://www.youtube.com/watch?v=63PeAtvPMsk seguit per aquest altre https://www.youtube.com/watch?v=Z9lIHkqsaNc.

I dels Polseres passem al fenomen vampir. No hem estat mai fans del fenomen “Crepúsculo”, som més de la versió més sagnant i menys nyonya dels vampirs. Però no es pot negar l’atracció que desperten aquests monstres pàl·lids que viuen de la sang, amagats del sol i l’eròtica de la seva mossegada sobretot si tenen l’aspecte de Ian Somerhalder. Aconseguir que alguns dels protagonistes de “Vampire diàries” saludessin els nostres lectors va ser també tot un èxit: https://www.youtube.com/watch?v=NsakSrGvkAc

8.- Anècdotes de La Finestra

Tindríem per escriure un llibre. Deu anys de Finestra Digital donen per un munt d’anècdotes. La sal de la vida periodística. Algunes en han fet perdre el nervis, com l’odissea viscuda a San Sebastián per veure a Brad Pitt en la presentació d’ “Inglorious Basterds” del Tarantino, on vam arribar amb mal temps sobre un bimotor d’aquells amb hèlix que, a més a més, segons el pilot, tenia una peça avariada. I a sobre gairebé ens vam quedar sense accedir a la sala de premsa. Sort d’aquesta entrenada cara de pena, reclamant compassió, que sovint hem de fer servir per aconseguir les millors fotos.

Anècdotes que ens han posat a prova. Que ens ha fet viatjar amb càmeres, trípodes, ordinadors, iPads, gravadores i fins i tot animals de companyia, per quan més ho necessites alguna cosa falli. Com aquella vegada amb Josh Radnor, que de tant distesos que estàvem parlant de les seves visites al Primavera Sound, no vam pensar el donar-li al play a la gravadora fins passat un quart d’hora.

Bocabadats ens vam quedar amb el clima de tensió a les entrevistes als actors de “Mentiras y Gordas” quan es feia menció als directors i al rodatge. Sorpresos cada vegada que ens confonen amb el programa de Catalunya Radio “La Finestra Indiscreta” oferint entrevistes a l’Àlex Gorina. I molt contents quan gent que ens agrada com La Bien Querida es posa en contacte amb nosaltres per demanar-nos permís per fer servir la foto que li havíem fet durant el Sónar 2013, o tot just fa una setmana, quan Antonio Banderas ens felicitava pels nostres 10 anys a través de Twitter.

9.- El nostre costat anti-sistema

Apropar-se a La Finestra Digital sovint es fer-ho a una realitat paral·lela. No suportem “2001 odissea en el espacio” i preferim un Sing-along de “Sonrisas y Lágrimas” que el millor dels Westerns, i no ens fa por ni vergonya dir-ho. La nostra veu és plural i diferenciada, no segueix tendències tot i que ens fixem ben en elles. Tant bon punt us fem la crònica del darrer concert de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, com destaquem el concert dels Finntroll, o valorem amb un 8 el darrer disc de la Britney Spears. I sí, tenim les nostres debilitats i no ens esforcem gaire en amagar-les, ja es diguin Michael Fassbender, Tim Burton, Jared Leto, Michael Jackson, o Han Solo!

10.- Els temes pendents

Tenim un munt de temes pendents, siguem sincers amb les nostres mancances. Escrivim del que ens agrada i hi ha temes que deixem de banda, no perquè els menyspreem, sinó perquè no en sabem prou. Potser hauríem de prestar més atenció a les ficcions fetes a l’Estat, de la mateixa manera que la música en català i en castellà… Reconeixem que mirem més enfora que al que tenim més proper. No ens ho tingueu en compte, però si realment sabeu de temes que penseu que haurien de ser presents a la revista, en els podeu fer arribar. Si hi ha coses que us apassionen, de les que en sabeu un munt, entreu a col·laborar amb la Finestra i enriquiu-la amb nous continguts que, ben segur, mereixen ser-hi.

La Finestra Dígital es nodreix amb els vostres continguts, obriu-la, traieu el cap, aboqueu-vos (sense caure) i feu-la gran juntament amb nosaltres. Amb la vostra ajuda esperem que, com a mínim, ens doni per 10 anys més.

Comparteix...
Tweet about this on TwitterShare on Facebook0Email this to someoneShare on Google+0Pin on Pinterest0Print this page

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR