El Festival Grec 2015 ha obert les portes sota una lluna plena amb Vorònia de La Veronal. Un espectacle que no acaba d’encomanar fluidament el propi discurs. Un codi dansístic amb ballarins impecables però en general mancat d’acoblament entre molts elements, tan escènics com tècnics. Un inici de festival força dubtós.
El primer que es pensa a l’acabar l’espectacle és: m’he avorrit, no he entès massa cosa i que brutals les imatges i el moviment i llibertat de cohesió dels ballarins. Hi ha quelcom d’excés i de poca harmonia i conjunció entre els elements. Excés de propostes que no sumen totes en la mateixa direcció, sinó que s’escampen i es perden i et fan perdre. Així doncs, es perdia igualment en el moment que sorgia una patologia de desencaix entre la dramatúrgia amb el moviment i amb l’espai i amb la il•luminació. Seguien direccions i sentits distints que no ajudaven a la construcció del quadre final. La dramatúrgia anava per una banda, amb certa evolució i proposant canvis energètics, però que no es veia sustentada per la interpretació movimentística dels actors ballarins, ja que el moviment no variava des de l’inici.
Aquest excés d’idees pot semblar pretensiós, però no ho arriba a ser. És més un excés de forma i una manca de sentit del conjunt, que pot transposar-se a manca de temps d’assaig. No estic excusant, simplement buscant el perquè de la poca comprensió i poca harmonia de Vorònia.
Es parlava dels fons més fons i el mal i la religió amb les imatges plàstiques més boniques, atractives i clares: un nen tancat en un cub transparent; inundació de llum vermella tot l’espai; homes nuus en un ascensor (que sempre baixava) amb reminiscència de Pina; el sopar de l’iman, el rabí i el sacerdot ortodoxa; el moviment trencat i d’aire de hip hop expressionista dels ballarins (tan ben accionat i que tan s’esgota si es manté idèntic); el moment en que el nen obra una nevera d’un depòsit de cadàvers i a l’obrir la bossa apareix un goril•la (vés a saber el sentit d’aquest acte); el nen envoltat d’un parell de gossos Castelluccians; la cremada d’arbres del Grec de l’inici (únic moment ben jugat d’aprofitament de l’espai); etc. Però tot acaba reduint-se a la mateixa pregunta: quin sentit té el posar aquest conjunt en el marc del Teatre Grec de Barcelona?
Hi va haver públic que va quedar il•luminat pel conjunt de ballarins i actors, que realment formaven un elenc molt atractiu per la forma de col•laboració mútua que tenien quan se’ls veu sobre l’escena treballant. Hi va haver públic que es va avorrir enormement i que la història se’ls hi va morir al minut cinc, on començava el part (sí, també hi havia un part). Tot i les diferents opinions segurament la resposta acaba sent el temps.
Tornen al Mercat de les Flors la propera temporada, i esperem veure com aquesta composició que acaba de néixer, del crack Marc Morau en col•laboració amb els ballarins intèrprets, ha madurat i ens impacta des d’un o altre lloc, a ser possible.
Teatre: Teatre Grec
Web teatre
Direcció: Marcos Morau
Intèrprets: Joaquín Collado, Jon López, Sau-Ching Wong, Lorena Nogal, Shay Partush, Manuel Rodríguez, Marina Rodríguez, Giacomo Todeschi
Envía una resposta