Danzad malditos
7Valoració

“Frinje Madrid escriu del 3 al 25 de juliol un manifest artístic que reivindica el diàleg actiu entre creadors i espectadors, entre les realitats múltiples i les utopies (o distopies), entre l’avantguarda i la tradició.” Sota aquestes idees s’emmarca la programació d’un dels festivals alternatius més rellevants del sector escènic organitzat pel Teatro Español.

Un dels primers espectacles amb els quals es dóna veu a l’escena contemporània és Danzad Malditos amb la direcció del, també actor i ballarí, Alberto Velasco. Es tracta d’una lliure adaptació del film de Sydney Pollock, a la vegada inspirada en la novel•la They shoot horses, don’t they?. De la prosa al cel•luloide i d’aquest, gràcies a la dramatúrgia de Velasco i Félix Estaire, ens plantem a la Sala Max Aub.

Recollint l’anècdota dels gairebé criminals concursos de ball d’Estats Units durant la Gran Depressió i simulant l’emblemàtica seqüència de la pel•lícula, dóna començament l’espectacle de la mà de tretze actors corrent contínuament en cercles fins a estacionar-se en un espai satisfet de terra capaç de transformar-los en animals, potser en cavalls.

L’artifici muntat resideix en un lloc entre el real i el fictici. Els personatges porten el nom dels propis actors, aquests es dirigeixen contínuament a públic quan són desqualificats i destaca la suposada traïdoria de Guillermo Barrientos al seu propi director. Compleixen amb la intenció de ser una pàgina en blanc en cada nova funció amb el permís que li atorguen a l’espectador de triar algun gir de la gairebé inventiva trama.

La posada en escena apareix amb objectes enterrats als quals no se’ls dóna utilitat posat que els actors estan contínuament treballant amb el seu cos o amb el del company. Només el mestre de cerimònies, vestit encertadament de genet, roman ferma mirant al seu bestiar. Un altre ésser que està distanciat del concurs i que passeja per l’escena és la diva marcida que amenitza i emociona amb el seu outfit i amb els moments en els quals canta a viva veu feliç mentre els altres sofreixen. Malgrat i segons el meu parer, la seva aparença s’acaba destapant d’una manera massa il•lustrativa.

La funció regala constantment instants plàstics orientats al detall i amb gran astúcia. L’espai es condiciona amb un pla de llums que aconsegueix crear la il•lusió que el Sol tracta d’entrar en contacte amb la fosca condició dels nostres protagonistes o amb la del mateix públic.



Teatre: Las Naves del Español. Matadero
Web teatre
Autor del text: Félix Estaire
Direcció: Alberto Velasco
Intèrprets: Guillermo Barrientos, Carmen Del Conte, José Luis Ferrer, Rubén Frías, Karmen Garay, Nuria López, Ignacio Mateos, Sara Párbole, Rulo Pardo, Txabi Pérez, Verónica Ronda, Ana Telenti, Sam Slade

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies