Un nou lliurament de la imprescindible saga de Locas de Jaime Hernandez, en aquest cas protagonitzada per Margarita Luisa Chascarrillo, un dels seus personatges més estimats. Una lliçó magistral de sensibilitat i (post)humor impartida per un dels mestres del còmic contemporani, que ara podeu gaudir en una excel·lent edició de la Cúpula.
Fa temps que Locas de Jaime Hernandez va deixar de ser un còmic underground més o menys convencional per convertir-se en una espècie de novel·la-riu in progress, en una mena de “comèdia humana” postmoderna, desoladora i alhora humorística que, cada cert temps, reapareix en les nostres vides per oferir-nos nous moments de felicitat. El californià d’origen mexicà Hernandez, una de les lluminàries de la novel·la gràfica independent, porta gairebé trenta anys amb aquest projecte que s’ha anat esqueixant en peces autònomes del nivell de Chapuzas de amor. Les noves aventures (o desventures) de Margarita Luisa Chascarrillo, àlies Maggie (un dels personatges fonamentals de Locas), amb les quals recentment ha conquistat el Los Angeles Time Book Prize i que ara ens presenta La Cúpula en una cuidada edició, són una sèrie de vinyetes vitals que es gaudeixen amb un riure congelat, amb una evident complicitat cap a unes criatures desorientades que no obstant això encara segueixen lluitant per donar sentit a la seva estada al planeta Terra.
Chapuzas de amor comença com ho faria una bona pel·lícula de Jim Jarmusch o de Todd Solondz: amb uns personatges marginals que observen a una dona en el seu trajecte diari i es fan preguntes sobre la seva vida; un moment aparentment insignificant, en to menor, que activarà el mecanisme d’uns relats creuats que oferiran inesperats moments d’emoció al lector. Aviat descobrirem que res és el que sembla: ni la dona ni el seu observador han portat una vida convencional. El seu destí ha estat erràtic i de fet encara els ha d’oferir noves sorpreses, Tots dos arrosseguen a més un passat traumàtic que emergeix en episodis inoblidables com Brownton, el dolorós flaix-back infantil en el soporífer “poble marró” al que es va mudar la família Chascarrillo i que, d’alguna manera, va marcar el destí dels fills. Però a Maggie no li agrada recrear-se en el passat; ella és, sobretot, una supervivent que encara batalla per l’amor. Potser per això, Hernandez premia al seu personatge amb un aparent, i irònic, happy end, d’una inesperada tendresa.
L’autor de Locas (juntament amb el seu germà Beto) posseeix un aclaparador talent per a el “realisme brut” comiquer prenyat d’emoció. És el John Cheever o el Richard Yates de la novel·la gràfica de suburbi contemporània. El seu secret es basa en la capacitat per crear personatges inoblidables, com l’estimada Maggie o el malenconiós Ray Dominguez, i també en les seves habilitats amb la narració de vocació cinematogràfica (entre les quals hi destaca especialment el magistral ús de les el·lipsis, que obliguen al lector a repensar tot el que ha llegit fins a aquell moment). Chapuzas de amor és una nova i excel·lent mostra de la maduresa d’un autor que ja arrossega l’estatus de “clàssic” del còmic underground. Submergeixin-se a les seves pàgines i recreareu aquesta sensació agredolça i alhora addictiva que sovint associem amb la mateixa vida.
Editorial: La Cúpula
Web editorial
Pàgines: 124
Preu: 14,50 €
Guió: Jaime Hernandez
Dibuix: Jaime Hernandez
Format: 17,2 x 22 rústica, blanc i negre
Envía una resposta