Els “nous misteris” de Joe Crepúsculo es mouen al ritme de “las palmas”. Als seus 33 anys, el català es resisteix a l’estancament, però també al corrent de les modes. El seu és experimentar i ho fa esprement aquests gèneres que, simplement, li agraden. És per això que apropar-se a un dels seus discos és exposar-se a la sorpresa, i si amb el seu anterior treball “Baile de Magos” la sorpresa es va deixar bocabadats (encara ballo els seus temes només pensant-los), amb “Nuevos Misterios” ara ens deixa perplexos.
La nova vida de Joe Crepúsculo, establert a Madrid des de fa dos anys, l’ha conduït cap a camins incerts que l’han portat a envoltar-se d’un star system d’allò més particular. Entre els noms que figuren en la seva llista de col·laboracions a “Nuevos Misterios”, el seu setè treball, trobem noms tan exòtics i suggeridors (per a bé o per a mal) com els de La Prohibida, Supremme de Lux, La Bien Querida, Los Punsetes, Las Negris, Soleá Morente o Tomasito, que es passa “tocando palmas” bona part del disc. Ínfules flamenques que es fan notar descaradament a “A fuego” o més tímidament en “De Ferrol a Cartagena”, això sí, sense deixar de banda el seu costat més synth.
A “Nuevos Misterios” hi té cabuda tant ritmes llatins (la divertida “Reina del Locutorio”, la molt encertada cumbia-pop “Somos Perros”), com a mitjos temps (“El Reino de la Nuez”, “Flor de Luz”) o aquest synth-bakala que enllaça tan bé amb el seu anterior treball i que ofereix el més destacat del disc: “La Verdad”, tot un himne d’allò més “bailongo” amb “las palmas” de Tomasito i cors de la Prohibida i Supreme de Luxe, i “Maricas”, la versió explosiva del tema original de Los Punsetes.
Un disc valent i eclèctic, encara que amb resultats desiguals, que no dubto donarà més de si en els concerts de Crepus.
Tracklist: Corazón de colmillo /A fuego / El reino de la nuez / La verdad / Reina del locutorio / Somos perros / La morada / De Ferrol a Cartagena / Flor de luz / Maricas
Envía una resposta