Ray Gaines és un cap d’operacions de rescat divorciat que ha de treure el seu costat més heroic quan la seva filla està en perill degut a una sèrie de terratrèmols a la falla de San Andrés.
Dwayne Johnson (“Fast & Furious 7”) agrada. Té alguna cosa que el fa especial. Podria interpretar a la Mare Teresa de Calcuta i el públic pensaria que és la millor opció. Tot i així, “The Rock” segueix en el seu paper senzill d’action man adorable que perdona qualsevol manca de qualitat interpretativa.
En aquesta ocasió el seu personatge prototípic es troba enmig d’una situació apocalíptica relacionada amb moviments sísmics a la costa oest dels Estats Units. La seva filla, una Alexandra Daddario (“True Detective”) molt estereotipada, es troba a San Francisco quan els exagerats terratrèmols comencen a succeir. Per sort, un noi anglès i el seu germà petit l’ajuden fins que ve el seu pare a rescatar-la. D’altra banda, la seva mare i ex-dona d’en Ray es troba també en perill fins que el súperocupat Ray la pot salvar. A partir d’aquí, el casi apocalipsi nord-americà es convertirà en la seva teràpia de parella per poder solucionar els seus problemes i els traumes del passat.
Intercalades amb la trama principal, apareixen dues subtrames totalment innecessàries. La primera, protagonitzada per Ioan Gruffudd, conegut només per la seva interpretació de Mr. Fantastic, es concentra en el nou marit de l’ex-dona d’en Ray. Separat de la trama principal als 10 minuts d’aparèixer per primera vegada, aquest personatge és un simple ric clixé que només es preocupa per ell i que acaba morint d’una manera tan senzilla com innecessària. La segona explica la història d’un científic que descobreix els sismes amb una antelació d’un minut i que vol avisar a tothom sense èxit. Una subtrama purament explicativa i sense cap tipus de conflicte, que busca una profunditat inexistent i no arriba a despertar cap interès en l’espectador.
Els efectes especials, principal eina utilitzada i atracció del film, estan ben emprats i correctament disposats, tot i que a moments resulten exagerats i s’acaba notant massa l’ordinador.
“San Andrés” és una pel·lícula fàcil de fer i de veure, que no busca l’excel·lència cinematogràfica sinó l’entreteniment ràpid. S’aprofita de comptar amb Dwayne Johnson per atraure a un públic general i detallat, però aquest surt content de la sala per haver vist el protagonista en la seva salsa.
Envía una resposta