El niño 44
6Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Tom Hardy i Gary Oldman protagonitzen “El niño 44”, un esplèndid duel en un thriller desigual i, a voltes, confós.

El guionista Richard Price signa aquesta adaptació de la novel·la homònima de Tom Rob Smith sobre una muntanya russa de desconcerts. Leo Demidov (Tom Hardy), agent del servei secret a la Unió soviètica estalinista, vol investigar una sèrie d’assassinats de nens. L’estat, subjecte als seus inamovibles principis, nega que aquests tipus de crims es puguin donar lloc al seu país i exilia el policia. Però Leo, tot i prendre consciència del perill que li suposa, decideix desobeir els seus superiors i investigar el cas. I és que té raons de pes per a fer-ho.

S’intueix un rerefons fosc. D’un sol color. Una idea única i indiscutible. Posar-ho en dubte pot causar la mort. L’idealisme portat fins a l’extrem. Dins d’aquest sistema comunista no hi pot haver cap assassí. Però segons sembla, sí que n’hi ha. I aquí tot s’entortolliga. Les trames entren en contacte i certa desorientació ens impregna. Per un costat, aquest fet ajuda a crear una atmosfera grisa que empeny el film en una direcció favorable. De l’altre, el missatge canvia de mà amb una facilitat que ens desconcerta. Dues grans línies es creuen en una ruta gens fàcil. Quan el thriller polític mostra el seu gran túnel i comença a travessar-lo, llavors ens endinsem a la cova d’un thriller d’assassí en sèrie. I tot plegat embolica el guió i ens deixa extraviats enmig del camí. Tot i així, quelcom en la narrativitat i en el bit de les seqüències t’atrapa. Tensió i acció s’enfronten en un terreny equilibrat per l’emoció i la humanitat.

El niño 44

Uns personatges principals ben definits fa creïbles les seves reaccions i motivacions. Tot i així, trobem a faltar una millor contextualització de l’època històrica. Aquest fet, pot deixar fora de lloc aquells que desconeguin els trets característics de la Unió Soviètica de l’any 1953. Les trames se succeeixen d’una manera un pèl estranya però l’excel·lent duel interpretatiu entre Tom Hardy i Gary Oldman aconsegueix mantenir atén l’espectador a la pantalla.

Així doncs, Daniel Espinosa pren la direcció d’un thriller que està a punt de descarrilar en qualsevol moment. Una pel·lícula desigual pel que fa al seu conjunt i a la línia argumental. Malgrat tot, una ambientació potent, unes magnífiques interpretacions i una bona construcció en el batec de les seqüències permet sortir-se’n de forma reeixida. El més destacable: aquesta estranya barreja entre política i crim; entre les lluites de poder i d’assassinat en sèrie. Imaginem-nos a la barra d’un bar d’una ciutat industrial russa, bevent un còctel excessivament fred al paladar i colpidorament amarg a l’estómac.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X