Jurassic World
5Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

22 anys després de l’incident d’Isla Nublar, el parc temàtic “Jurassic World” necessita una nova atracció per obtenir més visites. Però la idea de crear un nou dinosaure amb aquesta fi es converteix en la seva pitjor decisió.

Aquesta temporada la indústria del cinema ens presenta tot un conjunt de seqüeles a sagues que van acabar fa més de deu anys. Així, avui arriba als cinemes la quarta part de la saga “Jurassic Park”, 14 anys després de finalitzar la trilogia original.

En principi, es podria plantejar que tal realització no és necessària a nivell narratiu. Però que el somni de John Hammond es faci per fi realitat i es vegi el parc obert al públic era una fita històrica per a la saga. Però, com moltes vegades passa quan es tenen tots els ingredients per cuinar un perfecte plat, la quantitat és massa a controlar i la pressió porta a la facilitat.

El parc temàtic “Jurassic World” porta 10 anys obert amb un èxit impressionant. Però ara que les visites han començat a descendir, i seguint ordres més comercials que científiques, s’ha creat un nou dinosaure que resulta ser massa perillós com per deixar-lo solt o mostrar-lo al públic (inútil, veritat?). Per controlar-lo decideixen comptar amb l’ajuda de l’únic membre competent del parc, Owen Grady (Chris Pratt), l’entrenador de velociraptors, perquè els faci veure que els seus actes (i el guió) manquen de lògica.

Jurassic Wold

El parc ple de civils, velociraptors ensinistrats, facilitat avorrida per superar “Jurassic Park III” i un nou dinosaure capaç de camuflar-se, burlar les càmeres tèrmiques i altament intel·ligent són solament alguns dels elements que haurien d’haver fet de “Jurassic World” una pel·lícula èpica que reavivés l’èxit de “Jurassic Park”. Però el que podria haver estat un nou començament acaba sent el mateix començament, ja que totes les coses bones i originals que aporta la presentació acaben dirigint-se al “més del mateix” durant el segon acte del film.

Les fallades en el guió que són fins i tot remarcades pels personatges s’uneixen amb les d’edició per fer pensar al públic que 14 anys d’espera no han estat suficients per realitzar una bona obra. La mitja crítica social presentada en un inici i que oscil·la entre el maltractament en els zoològics i el poder del capitalisme, es perd en un desenllaç que fa pensar que el primer és necessari i el segon no té credibilitat veient la qualitat del film.

Tres pel·lícules cometent els mateixos errors i no sent capaços de controlar als dinosaures resulten en una quarta part sobre com cometen els mateixos errors i no són capaços de controlar als dinosaures. Visualment satisfactòria i narrativament entretinguda, “Jurassic World” es queda en la suficiència cinematogràfica i en el “tant rotllo per a això”. L’únic mèrit que se li pot atribuir és que el personatge de Bryce Dallas Howard aguanti tota la pel·lícula corrent davant del Indominus Rex amb aquells talons.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies