En Toni i en Gardel són dos artistes que es troben anys després d’acabar la seva carrera conjunta per fer una última actuació. Però el que pot semblar una bonica història de retrobaments amistosos és en realitat la de dos estafadors que busquen donar un últim cop.
Xavi Mira i Albert Ribalta, més coneguts com Los Tigres, es posen a les ordres de Marta Pérez (membre de les T de Teatre) per portar a cap un espectacle irreverent i hilarant sobre dos estafadors que utilitzen el seu talent per aconseguir treure tants diners com puguin al marge de la llei.
En Toni, un imitador de cantants, acaba de sortir de la presó per retrobar-se amb el seu antic company de cabaret, el monologuista Gardel. Aquest últim ofereix a en Toni una última feina que tindrà lloc ni més ni menys que a Moldàvia. Mentre esperen a l’aeroport que surti el seu avió els rancors del passat, el neguit del present i la incertesa del futur seran els seus companys de viatge.
Després de l’èxit de Nelly Blue, la directora i els dos actors s’uneixen una vegada més per portar a cap una nova comèdia musical. Amb un estil semblant però amb una visió totalment diferent, els dos personatges semblen la reencarnació d’aquells Ricard i Ximo en un univers paral•lel en què l’èxit que somiaven no va ser el que esperaven i la seva vida va acabar en un aeroport esperant un avió rumb a Moldàvia.
En aquesta ocasió, però, el ventall musical és una mica més extens i ajunta artistes com Rocío Jurado, The Platters o Ricchi e Poveri. L’ús dels monòlegs còmics parlant de la relació personal dels protagonistes juga també un paper molt important i amenitza, junt amb els números musicals, l’espectacle. Els personatges estan molt ben definits però no encaixats, perfectament calculats. En l’àmbit tècnic, la il•luminació i el so ofereixen una magnífica ajuda per acabar de donar ritme a l’obra.
En certs aspectes, Operació Moldàvia sembla tenir tocs d’Esperant a Godot, donat que els dos personatges esperen eternament que surti l’avió simplement perquè no tenen un altre lloc on anar. Uns Vladimir i Estragon portats al naturalisme, amb un objectiu però amb la mateixa incertesa envers el que esperen i els espera. Però el ritme i l’estil d’aquest espectacle, per descomptat, varien molt de l’obra de Beckett, com si es tractés d’una adaptació molt llunyana.
Operació Moldàvia supera sense problemes la correcció i la suficiència però no arriba a la perfecció escènica. Un espectacle amè i rítmic però que no arrisca, sinó que sembla que repeteix un esquema ja proposat i superat. Els qui es quedessin amb les ganes de veure Nelly Blue gaudiran per primera vegada d’una funció còmica i musical, original i fresca. Els qui ja es coneixen com funciona, podran passar-ho molt bé de nou igualment gràcies a la qualitat artística dels components, ja que aquesta no falla.
Es pot veure a: La Villarroel
Text: Marta Pérez i Albert Ribalta
Intèrprets: Xavi Mira, Albert Ribalta
Envía una resposta