Distancia 7 minutos
8Valoració

“Coincidint cronològicament en el temps amb l’enviament i l’aterratge del robot espacial Curiosity, el Fèlix, un jove jutge, es veu obligat a abandonar la seva casa afectada per una plaga de tèrmits i instal•lar-se durant uns dies al que havia estat el seu domicili familiar. L’entorn dels judicis, on el jutge desenvolupa la seva professió, així com la convivència amb el seu pare, faran sortir a la llum temes fonamentals com la justícia, la felicitat o el Destí.”

A qui culpar quan no hi ha ningú a qui culpar? La resposta hauria de ser senzilla, però la realitat és molt diferent. Una vida pot estar marcada per la tragèdia, però destruïda per la falta d’explicació. Saber la teoria no sempre comporta estar preparat per la pràctica.

La companyia Titzina, fundada pels protagonistes Diego Lorca i Pako Merino, arriba a La Villarroel amb Distancia 7 minutos: una tragicomèdia molt sensata, que no juga tant amb la comèdia com amb la realitat. Els moments que es podrien qualificar d’humorístics no ho són pel missatge que aporten, sinó per la naturalitat amb què són representats. El públic riu perquè reconeix personatges vitals transformats a la ficció. Un objectiu aconseguit si es pretén mostrar com aquella realitat que l’audiència reconeix és, malauradament, complementària d’una altra totalment amagada.

Distancia 7 minutos

Aquest realisme es basa principalment en les extraordinàries interpretacions de Pako Merino (en el paper de pare, entre molts altres). L’actor ofereix uns personatges reconeixibles en les escenes dels judicis, personatges estereotipats si es vol, però recreats amb un càlcul mil•limetrat i sense arribar mai a l’exageració o la pantomima. La seva perfecció interpretativa culmina amb el paper de pare i es converteix en un secundari que eclipsa al mateix protagonista. Així doncs, Diego Lorca (en el paper de Fèlix), tot i la seva correcció a l’escenari, no acaba d’arribar al nivell del seu company, sigui pels entrebancs lingüístics o per la falta de naturalitat en les converses ràpides. El seu punt fort resideix, en canvi, en els monòlegs, que estan carregats de força i emoció, i transmeten l’energia necessària per mantenir l’interès de l’audiència en tot moment.

En l’àmbit tècnic, Distancia 7 minutos, compta amb una escenografia, un so i una il•luminació de 10, que milloren encara més l’espectacle i aporten la cirereta del pastís per fer d’aquest un espectacle emocionant. Una sorpresa dramàtica que no deixa a ningú indiferent i que mereix les millors de les alabances.


Es pot veure a: La Villarroel
Text: Diego Lorca i Pako Merino
Intèrprets: Diego Lorca i Pako Merino

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies