“Una novel·la pulp” de Damià del Clot
8Valoració

Arriba una nova entrega de la col·lecció de novel·la negra de Llibres del Delicte i ho fa amb un títol molt interessant, ple de coses positives i també d’alguns girs que resulten una mica decebedors. No es pot negar l’enorme ambició de Damià del Clot a l’hora de crear un univers de personatges complex amb moltes referències al món del cinema, la literatura i el còmic, però aquesta mateixa ambició és la que dificulta molt el desenvolupament de la novel·la. Tot i així, un dels títols més interessants de l’editorial.

A la zona alta de Barcelona, tots els veïns d’un d’aquells edificis amb piscina al terrat i espectaculars panoràmiques de la ciutat amaguen turbulents secrets que donen color a unes vides presidides pel poder, els diners, el sexe, les drogues i la voluntat de més poder, diners, sexe i drogues.

Els germans Lomas, en guerra fratricida pel control de l’empresa familiar, són els propietaris de l’edifici i exerceixen un particular control en el seu àmbit d’actuació entre advocats sense escrúpols, peculiars sicaris, polítics corruptes, dones que només aspiren a buidar el compte corrent al Passeig de Gràcia, pederastes, actrius sexys, adolescents malcriats i escriptors immortals que ho observen tot des d’un mirador privilegiat.

A “Una novel·la pulp” el primer que destaca són els seus personatges estranys, ben definits, plens de vicis i contradiccions. Molts d’ells tenen un punt no realista perquè compten amb algunes habilitats que els allunyen de l’ésser humà normal i corrent. I per acabar, també són remarcables les interaccions que es produeixen, algunes típiques i òbvies (la innecessària trama política) i altres més originals i ben portades (la de Bruno Lomas i Sofia Mink, la seva veïna adolescent).

En quant a les trames, els desequilibris són més importants. D’una banda, tenim una gran història de corrupció política, habitual en moltes novel·les, que acaba resultant massa òbvia i poc original. Al seu costat tenim un bon nombre de petites o grans narracions més interessants, algunes d’elles amb molta màgia: l’escriptor Sake Ramone i les seves novel·les, les bessones que es dediquen al món del porno i que amaguen més d’un secret, l’entorn fosc de Bruno Lomas… Damià del Clot imagina móns i trames molt inspiradores, que es basen en referents que els fans del còmic o del cinema reconeixeran fàcilment, i que deixen amb ganes de més, de tenir l’oportunitat de seguir gaudint d’ells.

Per acabar, l’estil de la novel·la està notablement treballat, és sec i va molt al gra, perquè té moltes coses a explicar. Els capítols curts afavoreixen aquesta sensació tallant i el sexe i la violència de les seves pàgines resulten creïbles i coherents amb la resta de la posada en escena. L’esforç per mostrar una veu pròpia és d’agrair, una veu que agafa molts préstecs però els utilitza a favor de la seva història.

“Una novel·la pulp” té moltes coses positives, la majoria, però es veu una mica perjudicada per una trama principal innecessàriament òbvia. No obstant això, el llibre està ple de troballes fantàstiques i d’un univers de personatges que no es pot oblidar fàcilment. En resum, un llibre recomanable i un autor a seguir.


Editorial: Llibres del Delicte
ISBN: 978-84-943749-0-6
Pàgines: 335
Preu: 16,5€

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies