Després dels problemes amb la censura al seu país amb ‘Un toque de violencia’, el xinès Jia Zhang-ke torna a donar-li voltes als canvis socials i econòmics del seu país amb ‘Mountains May Depart’. Jacques Audiard amb ‘Dheepan’ no aconsegueix elevar massa el nivell de la participació francesa en aquesta edició. Mentrestant, Un Certain Regard es presenta la rumana ‘Comoara’, una de les petites joies d’aquesta edició.

Després de guanyar el premi al millor guió a l’edició de 2013 per ‘Un toque de violencia’, Jia Zhang-ke ha presentat en aquesta Mountains May Depart, pel.lícula que ja aband de la seva presentació venia precedida de rumors de probable Palma d’Oro. Sembla que la crítca internacional no està molt d’acord amb això, però temps al temps.

El director de ‘Naturaleza Muerta’, després dels problemes que va tenir amb la censura xinesa amb ‘Un toque de violencia’, torna a explicar una història sobre el canvi econòmic, cultural i de valors que ha patit Xina els últims anys, si bé aquesta vegada hi ha un gir radical en el seu cinema. A diferència de les seves pel.lícules anteriors, auest cop posa la crítica en primer pla. La denuncia no és quelcom que rodeja a la història principal que narra i que es coli a la pel.lícula, sino que és la pròpia història la que suposa una crítica directa a l’assumpció del capitalisme més ferotge, la pèrdua dels valors familiars i els problemes de comunicació entre diferents generacions a la Xina actal, si bé a ‘Mountains May Depart’ queden individualitzats sobretot en un personatge. Aquest canvi porta a una simplificació en el cinema de Zhang-ke, a un estil més viu i més directe, però també més obvi i melodramàtic.

mountains

Plantejada en tres temps (1999, 2014 i 2025) i en tres formats d’imatge diferents (1,33; 1,85 i scope), ‘Mountains May Depart’ arrenca com un triangle amorós, evoluciona cap a una història de separació i es remata amb la constatació de la incomunicació en un futur pròxim a Austràlia. Però els moments més vius, més sorprenents i més esimulants de ‘Mountains May Depart’, es deriven de l’excel.lent utilització del tema ‘Go West’ dels Pet Shop Boys. Sense cap mena de dubte, una de les fites d’aquesta edició del Festival de Cannes.

En el que no canvia Zhang-ke és en la presencia de Zhao Tao, la seva esposa, com a protagonista de la pel.lícula, que a ‘Mountains May Depart’ aconsegueix una de les millors interpretacions de la seva carrera i es converteix, amb el permís de Cate Blanchett i Rooney Mara per ‘Carol’, en una de les favorites per endur-se el premi a la Millor Actriu d’aquesta edició.

I tampoc Jacques Audiard amb Dheepan ha pogut elevar el nivell de la participació francesa en aquest festival de Cannes. El director francès tornava per quarta vegada a la competició en la què el seu major èxit va ser ‘Un profeta’, que li va valer el Premi Especial del Jurat a l’edició del 2009.

deephan

Dheepan és un soldat tamil que escapa de la guerra civil a Sri Lanka amb una dona jove i una nena que es fan passar per la seva familia. En el seu periple acabava en un barri d’inmigrants dels voltants de París on treballarà de conserge i intentarà construir-se una vida al costat de la seva “familia” prestada aprenent a viure junts per una banda i integrar-se al barri per l’altra.

Amb un ritme pausat però ferm, recolzant-se en la tensió entre els diferents grups que viuen al barri, i a pesar de l’inverosímil que resulta qu certes actuacions del protagonista no tingin conseqüpencies en un entorn tant violent com el retratat, el director de ‘De latir mi corazón se ha parado’ va construint una tensiço sostinguda que es va incrementant a mesura que avança la pel.lícula, fins a l’explosió final que el porta pràcticament a un canvi de gènere cinematogràfic, tant ben orquestrat com desconcertant.

Notable cinema romanès a Un Certain Regard

Després de guanyar la Càmera d’Oro a la millor ópera prima presentada a Cannes el 2006 per ’12:08 al este de Bucarest’ i el FIPRESCI i el Premi Especial del Jurat de Un Certain Regard amb ‘Politist, adjectiv’, el romanès Corneliu Porumboiu ha presentat en aquesta mateixa secció Comoara (Treasure), la búsqueda d’un tresor enterrat que emprenen Costi, el pare d’un nen de 6 anys, i el seu veí al jardí de la casa familiar d’aquest.

comoara

Plantejada como una mena de conte de Robin Hood modern, ‘Comoara’ aconsegueix quelcom tant difícil com mantenir un to lleuger i simpàtic, mentre ens retrata les petites corrupteles i la picaresca de la Romania actual i repassa les turbulències de la segona meitat del segle XX. Per a això, Porumboiu es recolza en una posada en escena aparentment sencilla, però efectiva plena de petites troballes que juntament amb un molt bon guió, aconsegueixen que les petites repeticions que el conformen resultin cada vageada noves i diferents.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies