Tot i que l’atenció dels mitjans es centra en les pel.lícules que opten a la Palma d’Or, indubtablement la pel.lícula que més ha fet parlar, i per bé, les darreres hores, és ‘Inside Out’ (Del revés), el més nou de Pixar que arribarà a les nostres pantalles el 14 d’agost.
Pixar la torna a encertar de ple. Després d’una anys en que trobavem a faltar l’època dels seus grans títols com la saga de ‘Toy Story’, ‘Los increíbles’, ‘Wall-E’ o ‘Ratatouille’, han presentat a Cannes fora de competició ‘Inside Out’, dirigida per Pete Docter (‘Up’, ‘Monstruos’) i Ronaldo del Carmen. I es col.loca entre les millors obres de la companyia d’animació.
‘Inside Out’ és un d’aquells títols del que quan menys se’n sàpiga millor. La seva proposta és tant original i imaginativa que el millor és deixar-se sorprendre. Mai s’havia explicat el pas de la infància a l’adolescència d’una manera tant sorprenent i insòlita. Capaç de combinar i fer interactuar dos móns quasi paral.lels de forma fluida i eficaç, d’inventar-se una galeria de personatges de marcada personalitat i identificables amb uns pocs traços. Amb un ritme vertiginós, moments divertits i amb espai també per l’emoció.
‘Inside Out’ és tècnicament impecable i és des de ja mateix la gran favorita a l’Oscar a la Millor Pel.lícula d’Animació (i per què no a algun més: guió original, banda sonora, …), tot i que els seus resultats a la taquilla dependran de la recepció que tingui entre els nens, als quals potser se’ls escapin algunes de les possibles lectures del film.
Les de competició
I si ‘Inside Out’ triomfa fora de la competició, entre lespel.lícules que aspiren a endur-se la Palma d’Or no se n’ha presentat cap que sembli poder fer ombra a ‘Carol’ de Todd Haynes o ‘Son of Saul’ de László Nemes.
Debuta a la competició del festival de Cannes el francès Stéphane Brizé amb ‘La loi du marché’, un drama sobri i contingut, escrit i dirigit “amb sordina” que narra el petit calvari de Thierry (Vincent Lindon), un home de cinquanta i tants amb una familia al seu càrrec que, després de 18 mesos a l’atur, aconsegueix trobar feina com a guarda de seguretat en un supermercat.
‘La loi du marché’ arrenca amb en Thierry buscant feina. Fent entrevistes, anant al banc, assistint a cursets,… i en tots aquests lloca haurà de posar a prova la seva resistencia, capacitat d’aguantar i la seva dignitat davant de les petites humiliacions i desprecis de què serà objecte. Sense cops d’efecte ni dramatismes, ‘La loi du marché’ aconsegueix fer universal la història personal d’en Thierry. Fins al tram final, en el què en certa manera acaba traïnt el seu plantejament al cedir en part al rigor del plantejament inicial. Vincent Lindon, que està a totes les seqüències i pràcticament tots els plans del film, aconsegueix transmetre la resignació del seu personatge amb petits detalls i gestos, i no seria d’extranyar que el jurat el tingués en compte de cara a un premi a la interpretació.
Un altre debutant a la competició, el danès Joachim Trier, que fa 4 anys va presentar ‘Oslo, 31 de agosto’ a Un Certain Regard, ha presentat enguany ‘Louder than Bombs’, un drama al voltant d’una familia amb problemes de comunicació a la qual el muntatge de l’exposició de fotografies de guerra de la seva mare als tres anys de la seva mort en un accident de feina, els obliga a enfrontar-se a vells i noys fantasmes.
A pesar d’un molt hàbil joc amb els diferents temps en els que transcorre la història i alguns moments brillants, la pel.lícula s’acaba diluint pels seus continus canvis de punts de vista i la indefinició del seu arc dramàtic i d’alguns dels personatges. La pel.lícula, rodada en anglès, està protagonitzada per Jesse Eisenberg, Gabriel Byrne, Isabelle Huppert i el jove Devin Druid, un altre nom a considerar.
Un altre debutant a la competició principal de Cannes, Dennis Villeneuve, ha presentat ‘Sicario’, un thriller sobre las tèrboles clavegueres de la lluita antidroga a la frontera entre Estats Units i Mèxic protagonitzar per Emily Blunt, que interpreta a una agent del FBI que col.labora amb les forces especials de la CIA liderades pel personatge encarnat per Josh Brolin i la col.laboració d’un especialista a qui interpreta Benicio del Toro.
‘Sicario’ presenta amb precisió la oposició entre la jove i naïf agent del FBI, sovint mostrada en plans generals perduda en el seu entorn, amb el cinisme i suficiencia dels personatge de Brolin i Del Toro, plenament conscients de que en la seva guerra les normes oficials no són aplicables.
Villeneuve confirma el bon pols pel thriller que ja va demostrar a ‘Prisoners’ i, amb la col.laboració de l’excel.lent fotografia de Roger Deakins i el muntatge de Joe Walker, aconsegueix dos espectaculars seqüències d’acció, tenses i seques, en una d’elles traient un exel.lent partit de les preses aèrees i a l’altra combinant les preses amb càmeres tèrmiques i d’infrarrojos.
Si bé en alguns moments surt a la llum certa tendència al melodrama ‘made in Hollywood’, ‘Sicario’ és un producte sòlid que independentment de la sort que pugui tenir en el repartiment de premis del festival, pot tenir bons resultats a taquilla.
Envía una resposta