“Número Cero” d’Umberto Eco
5Valoració

La darrera novel·la d’Umberto Eco té la clara intenció de funcionar com a crítica als mitjans de comunicació. Una crítica que parteix de tots els estudis que l’escriptor ha fet al llarg de la seva vida i de la seva mirada al món periodístic contemporani. Però funciona veritablement com a crítica? I com a novel·la?

Abril de 1992. Colonna, el protagonista de “Número Cero”, rep una estranya proposta de Simei: convertir-se en redactor en cap de Domani, un diari que s’avançarà als esdeveniment en base a suposicions i imaginació, sense reflexionar massa sobre els límits entre veritat i mentida i fent, al mateix temps, xantatge a les altes esferes. L’home accepta a canvi d’una gran quantitat de diners i juntament amb sis col·legues comencen a preparar el Número Cero, l’edició anticipada del nou diari, tractant temes com els secrets de la CIA, el Vaticà o la vida de Mussolini. Tot sembla anar bé fins que un cadàver canviarà el destí dels protagonistes.

El punt de partida de la història és atractiu: parlar d’un diari que s’avança a la informació i que perverteix molts dels principis que hauríem de trobar darrera del treball d’un periodista és estimulant. D’aquesta manera, Eco critica de manera mordaç la premsa en l’actualitat, ressaltant les seves misèries i les maneres tan poc ètiques que molts mitjans empren a l’hora de treballar.

Les discussions sobre la línia editorial de la revista posen sobre la taula algunes idees que sonen patètiques però que si les pensem bé són molt habituals als mitjans de comunicació actuals. Entre aquests manaments ficticis que governaran el diari Domani trobem els següents: “el llenguatge d’un diari ha de ser planer”, “el periodista sap introduir opinions disfressades de fets”, “els desmentits són un art”, “el periodista ha d’insinuar fonts secretes (sense importar si existeixen)” o “tot diari ha de tenir dossiers que intimidin a aquells que el vulguin atacar”. Aquestes perles són una mostra evident del desencant d’Eco amb el món periodístic actual. Serà cosa del lector estar d’acord o no amb l’autor però cal valorar la valentia i sobretot l’enginy a l’hora de tractar aquests temes sense caure en l’atac directe.

Aquesta primera part de la novel·la, durant la qual s’estableix la línia editorial del diari i es defineixen continguts, és apassionant, no només per la crítica sinó per la manera subtil de tractar temes com la influència del periodisme i els mass media a les nostres vides, la manipulació o els límits entre veritat i mentida. A partir d’aquí el castell comença a desmuntar-se: la trama de la novel·la no avança o avança repetint els mateixos arguments, els personatges s’emboliquen en històries poc justificades i arribem a l’aparició del cadàver mencionat a la sinopsi a poques pàgines d’acabar la novel·la, amb poc espai i un tancament massa precipitat.

Resulta inaudit que, tenint en compte l’extensió d’altres obres d’Eco, en aquest cas hagi optat per un nombre tan reduït de pàgines. Aquesta decisió és un error perquè no hi ha espai per aprofundir en les idees plantejades al principi i gran part d’aquest espai es “perd” en relatar una gran conspiració sobre la figura de Mussolini que donaria per una novel·la i aquí acaba fagocitant la trama principal. En conseqüència, tot allò que funciona en les primeres 50 o 60 pàgines comença a perdre força i claredat i, el que es pitjor, les intencions de l’autor queden tapades pel seu gust per derivar a temes no directament relacionats amb el tronc central de la història. Això, que pot funcionar més o menys bé en novel·les de 500 pàgines, resulta aquí un entrebanc insalvable.

Responent a les preguntes inicials, “Número Cero” té bones intencions, funciona com a crítica en el seu primer terç, i està escrita de manera magistral, amb un estil molt depurat que estimula al lector. Com a novel·la, falla estrepitosament, a causa del seu desenvolupament, de la inclusió d’històries derivades amb massa pes i d’una part final precipitada i mancada d’espai.


Editorial: Lumen
ISBN: 9788426402042
Pàgines: 224
Preu: 20,90 €


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies