El món que ens envolta és un lloc ple de persones extraordinàries que no sempre arribem a conèixer. A vegades, l’atzar es torna juganer y és capaç de connectar mons incompatibles a primer cop d’ull. Pugin al tren de les 6.27 i coneguin al seu lector més entranyable.
“Guibrando Vinyol no és ni guapo ni lleig, ni gras ni prim”. Amb aquesta vaga descripció, l’autor ens mostra el protagonista de la seva novel·la com un personatge comú, sense cap característica particular que el faci diferent a qualsevol altra persona. Només hi ha un detall que el fa diferenciar-se de la resta del món. Cada matí a les 6.27 puja a un tren de rodalies de París, es col·loca a les banquetes abatibles al costat de la porta d’entrada i treu alguns papers de la seva carpeta. Els passatgers van fent silenci, moment en el que Guibrando llegeix en veu alta les pàgines.
Aquest és el tret de sortida de El lector del tren de les 6.27, la novel·la de Jean-Paul Didierlaurent, un relat que es va convertint en un conte modern ple de personatges especials que aporten alguna peculiaritat per a diversificar l’aparent homogeneïtat regnant a les societats modernes. Entre ells destaquen: un guàrdia de seguretat que parla en vers, un ex company de feina mutilat que troba les seves cames d’una manera molt particular i una escriptora que desenvolupa el seu treball en uns lavabos públics.
La novel·la posa en valor la literatura com element vertebrador de l’individu i de la societat. Jean-Paul Didierlaurent dóna a cada personatge una relació particular amb la literatura, des de la necessitat de comunicar oralment, a la d’expressar a través de l’escriptura. Per una altra banda, també el treball de Guibrando, responsable d’una màquina que s’encarrega de destruir llibres que ningú vol llegir, ens fa reflexionar sobre el valor de la literatura actualment. De com el seu consum, al igual que d’altres productes, una vegada descartats són tractats com un residu qualsevol. És aquí on Guibrando trenca la seva monòtona vida, y al rescatar les poques pàgines que han sobreviscut a la barbàrie, es converteix primer en inconformista i després en petit heroi al tornar a donar vida a les darreres paraules per mitjà de la lectura en veu alta als passatgers del vagó de tren.
El ritme del relat és bastant fluid gràcies a l’equilibri i l’alternança entre el narrador i els diàlegs dels personatges. El to de la novel·la va canviant a mesura que va avançant, la tristor inicial va donant pas progressivament a la dolçor y l’esperança dels desitjos dels seus protagonistes. Aquest és un dels èxits d’aquesta novel·la, l’agradable sensació que et va deixant a mesura que vas llegint, de com persones sense aparent encant van trobant la comprensió del lector. Aquesta sensació que a molts reconforta pot crear l’efecte contrari en alguns lectors que veuen una excessiva lleugeresa en el desenvolupament dels esdeveniments.
Conclusió, estem davant d’un conte modern totalment adaptat al segle XXI. Un relat on personatges incompresos van trobant significat a les seves vides gràcies en gran part a la literatura. Recomanable per aquells que cerquin una novel·la fresca i reconfortant.
Editorial: Columna
ISBN: 978-84-664-1947-5
Pàgines: 208
Preu: 17,50 €
Jean-Paul Didierlaurent va néixer a Les Vosges l'any 1962. Els seus relats han estat guardonats en dues ocasions amb el Premi Hemingway. El lector del tren de les 6.27 és la seva primera novel·la. El seu èxit inesperat li ha canviat la vida. Abans de la seva publicació en una petita editorial francesa, els drets havien estat venuts a més de vint-i-cinc editorials. L'acollida que ha obtingut a França, on s'ha convertit en un best seller alabat per la crítica, el confirmen com l'autor revelació del moment.
Envía una resposta