Primera part: Noah. En Noah, un escriptor casat i amb fills, passa l’estiu amb la seva família a casa dels seus sogres en un poble costaner. Allà coneixerà a Alison, una cambrera aparentment soltera, atractiva i misteriosa amb qui començarà una passional aventura. Segona part: Alison. L’Alison és una dona casada que va perdre un fill i des d’aleshores la seva vida ha perdut una mica el rumb. Durant un servei, coneix a Noah, un home casat però atrevit, atractiu i misteriós amb qui començarà una passional aventura.
Amb un Globus d’Or a millor actriu en sèrie dramàtica per Ruth Wilson i un Globus d’Or a millor sèrie dramàtica, “The Affair” ha estat aclamada per la crítica i els espectadors. Una de les noves apostes de la cadena Showtime d’aquest passat trimestre, la primera temporada ha estat un gran èxit en tots els nivells i ja ha fet que la sèrie renovi per una segona temporada de 10 capítols més.
“The Affair” es presenta amb el mateix títol: un parell de desconeguts que es troben en una situació rutinària comencen a patir una passió a primera vista que, després d’uns tants retrobaments casuals, acabarà per crear entre ells un vincle extramatrimonial. En una primera instància es pot pensar que el plantejament és massa simple per a començar una sèrie d’una hora per capítol i deu capítols per temporada. Certament, Showtime ens té acostumats a històries sobre assassins en sèrie, infermeres drogaddictes, nimfomans o agents de la CIA, i plantejar-nos una simple història sobre una aventura passional no sembla pròpia de la programació de la cadena. Però, com sempre passa amb Showtime, estem equivocats amb qualsevol cosa que puguem esperar i les sorpreses positives estan a l’ordre del dia.
No només se’ns presenta una història d’amor impur sinó que la seva narració ens ve justificada per la importància d’aquesta dins d’una investigació policial d’assassinat. Com si es tractés de Rust Cohle i Marty Hart, els dos involucrats recorden la seva història des d’una sala d’interrogatoris. Però, com deia Robbie Williams, aquesta història té tres versions: la d’ell, la d’ella i, després, la veritat. I amb aquesta ambigüitat juga “The Affair”.
Cada capítol està dividit en dues parts: Noah i Alison. I cada capítol ens ofereix dues visions comunes però diferents de la seva aventura. Les petites mentides, els canvis de rol, les personalitats que presenten cadascú o les eliminacions/addicions artificials dels protagonistes són alguns dels elements més importants de “The Affair”, que poden arribar a canviar totalment el significat d’una mateixa escena en les dues versions. Genialitat audiovisual en estat pur.
Les qualitats interpretatives dels dos actors principals, amb l’ajuda d’uns més que correctes secundaris, fa que la sèrie s’aguanti ben amunt. Els protagonistes no només interpreten a Noah o Alison, sinó també els seus alter egos: la seva pròpia versió d’ells mateixos, la versió de l’altre i la versió real que té lloc al present. Un repte interpretatiu propi només de grans actors com Dominic West (“The Wire”) i Ruth Wilson (“Luther”). Els dos fan una feina respectable com a protagonistes involucrats en aquesta sèrie de trobades clandestines que cap dels dos sembla que vulgui deixar ni seguir.
L’única pega que li podríem trobar a “The Affair” resideix en la seva velocitat dialèctica. Fent de nou una comparació amb “True Detective”, sembla que aquesta última ha marcat una nova tendència quant a estil de diàleg. Realment, la qualitat de “True Detective” no residia precisament en el plantejament de la sèrie (ja que era simplement un capítol molt llarg de CSI:), sinó en el seu estil, el seu to i la seva construcció de personatges. Però aquestes tres coses eren les més importants precisament per la senzillesa del plantejament inicial. Fer escenes de cinc minuts emplenades amb un monòleg de Matthew McConaughey no hagueren tingut cap atractiu si la trama principal fos més interessant que el que ens ha d’explicar. I aquí resideix aquest petit error de “The Affair”: que la trama principal és molt més interessant que els personatges en si. Principalment perquè la construcció de personatges és impossible en una sèrie on tenim tres versions totalment diferents de la mateixa persona. Per tant, les escenes emplenades amb monòlegs, o amb converses banals que no ens desvelen res que faci avançar la trama, no fan més que alentir el procés narratiu.
Tot i així, els girs argumentals i les subtrames són suficientment interessants com per compensar de lluny les escenes més denses i fan de “The Affair” una de les millors sèries d’aquesta passada temporada. Així doncs, afanyeu-vos a mirar-la perquè sembla que la qualitat tornarà a estar de moda i que aquesta sèrie petita que ha passat bastant desapercebuda tornarà amb una segona temporada d’infart que anirà millorant capítol rere capítol. “The Affair” mereix que els feu el salt a les vostres sèries habituals amb ella, no us en penedireu.
THE AFFAIR
Creadors: Hagai Levi i Sarah Treem
Director: Hagai Levi, Jeffrey Reiner, Carl Franklin i Mark Mylod
Intèrprets: Dominic West, Ruth Wilson, Maura Tierney, Joshua Jackson, Julia Goldani Telles
Productors executius: Sarah Treem, Hagai Levi, Jeffrey Reiner I Eric Overmyer
Durada dels capítols: 55 minuts
Data d'estrena:12 d’octubre de 2014
Cadena Emissió: Showtime
Web oficial
Envía una resposta