Les cantants i intèrprets Nina i Mariona Castillo s’han retrobat després de l’exitós Mamma Mia en un petit musical de gran intensitat. Una discussió a dos veus entre mare i filla que mostren les seves pors, retrets i més íntims sentiments on destaca la música que dibuixa, de manera excel•lent, la corba de pujades i descensos que tota relació ha de passar.
La filla vol marxar de casa, ser independent. La mare està convençuda que la nena s’equivoca. Cap de les dues està disposada a afluixar la corda. Convivint soles en un pis que se’ls queda estret, han destruït a poc a poc la seva confiança i amenacen a trencar el seu lligam. Nina (Barcelona, 1966) i Mariona Castillo (Barcelona, 1983) són mare i filla i, en tot moment, l’espectador s’ho creu. Mèrit doble quan no pronuncien ni mitja paraula que no porti melodia.
Nina i Mariona també són la síndrome del niu buit i l’ambició per viure-ho tot, pròpia de la joventut, els dos motius que empenyen mare i filla a cantar fins a escridassar-se. Però el seu càntic és tan melòdic i dolç que l’espectador rep la cruenta batalla dialèctica de dues dones en escena amb intensa calidesa.
No creus assistir a una bronca eterna, sinó a una conversa que puja de to perquè s’estimen. Ho diuen els gestos i les mirades que es professen. És la sensació que deixa aquesta obra musical que guanya sencers arran l’esplèndida i alhora sorprenent pianista i compositora Clara Peya, de només 29 anys.
En escena al Teatre Gaudí de Barcelona després d’un destacat èxit a la sala Círcol Maldà de la ciutat, l’espectacle dirigit per David Pintó es ven com un musical que “t’emocionarà i et farà trucar la teva mare”. I no és d’estranyar, perquè l’obra posa en valor la importància de parlar-ne dels sentiments de portes endins, d’acceptar que els fills es fan grans, que els pares pateixen quan veuen que ets autònom, que poden haver-se equivocat educant-los i que arribarà un moment que voldran volar.
Envía una resposta