“Un any i mig” de Sílvia Soler
8Valoració

“L’estiu que comença” li va proporcionar a Sílvia Soler el premi Ramon Llull 2013 i una bona acollida entre crítica i públic. L’escriptora torna ara amb una novel·la menys dramàtica, més coral i amb la mateixa qualitat en la construcció de personatges i històries.

“Un any i mig” ens explica la vida d’una família contemporània en aquest període de temps, amb uns pares acabats de jubilar i quatre germans, tres dels quals, per motius diversos, han de marxar de casa a buscar-se la vida. El gran és arquitecte i viu al Canadà, la segona, cuinera, viu a París, la tercera, oceanògrafa, viu a Mallorca, i el més jove, surfer, és l’únic que viu amb els pares.

Soler divideix aquest any i mig en les corresponents estacions, de l’hivern d’un any a la primavera del següent, i utilitza cada una per narrar la situació i l’evolució de tots els seus personatges. Ho fa des del punt de vista de cada un d’ells, cosa que proporciona a la història una qualitat i una profunditat particulars. A més, finalitza cada estació amb una escena dedicada a cada membre de la família, que funciona com a resum o conclusió del capítol que han viscut.

Tots els personatges estan molt ben definits, són molt reals i passen perfectament pels membres d’una família normal, que podríem trobar al nostre voltant. Tots són diferents entre ells, tenen elements en comú però una història i una manera d’entendre el món pròpia, fet que es reflecteix de manera particular en la manera que té cada un d’ells de narrar i interpretar els fets que viuen. Els personatges evolucionen al llarg de l’obra, una evolució coherent amb tot el que ens expliquen d’ells des del primer moment de la novel·la. Entre tots ells destaca el personatge de la mare, a qui podríem considerar el personatge central: el conflicte principal gira al voltant d’ella, és el personatge més força i és l’element d’unió que serveix de fil conductor en la relació entre els protagonistes.

El final no és tancat perquè la vida dels personatges segueix però tanca de manera molt correcta totes les trames i històries obertes al començament de la novel·la. El llibre al cap i a la fi ens permet obrir una finestra a la vida d’aquesta família en un moment conflictiu de les seves vides, i sortim d’aquestes vides amb les històries en un punt d’estabilitat.

Sílvia Soler escriu amb un estil senzill i fàcil de llegir, ens planteja una història que enganxa i els personatges tenen veus diferents i estan escrits amb molta riquesa. Tot això fa d’”Un any i mig” un llibre notable, emotiu i amb un punt de versemblança poc habitual; en definitiva, una novel·la fresca i molt adient per la temporada que ara comença.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies