Presentar a Barcelona una obra tan arrelada a la ciutat com és La plaça del diamant comporta uns riscos… que l’espectacle de Joan Ollé salva magníficament. Amb una Lolita Flores en estat de gràcia que construeix un monòleg senzill i fidel al text de Rodoreda, la història de la lluitadora Colometa es torna més visceral, real i commovedora a l’extrem.
Un banc, envellit, envoltat de llums de colors vesteixen la Colometa en plena nit. La cara i la veu, profunda, són de l’actriu Lolita Flores (Madrid, 1958), l’ànima pertany a la protagonista de la tendra novel·la de Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908). Sota la direcció de Joan Ollé (Barcelona, 1955) es presenta al Teatre Goya de la ciutat comtal La plaça del diamant, un monòleg adaptat pel mateix director –juntament amb Carles Guillén– que acull l’essència del text original.
Orfe i d’origen humil, Natàlia es casa amb Quimet després d’una nit de ball i seducció a la plaça del Diamant. La innocència de la jove es fon a mesura que les penúries s’acumulen, des de les malalties, els problemes econòmics per sortir-se’n fins a l’escassa salut del seu primer nen. Res és fàcil per Natàlia, convertida en la Colometa gràcies a l’afició del seu home als coloms que omplen el terrat del pis on viuen.
Els personatges de Cintet, Mateu, Enriqueta, Antoni i Rita es colen en el discurs de l’actriu, que reprodueix converses i expressions pròpies dels emblemàtics personatges. És, per tant, una representació fidel a les descripcions al galop de l’autora, a la suma incessant de pensaments i reflexions innocents i sinceres de la Colometa. En definitiva, l’espectacle cus una història que t’atrapa i amb què és senzill empatitzar.
Tanmateix, l’escenografia i la música donen valor afegit a la narració… Des d’un banc, la Colometa relata la seva vida, marcada per la pena, el sofriment i els entrebancs, superats sempre al límit. També el vestuari i la caracterització ajuden a presentar una dona castigada però amb fortalesa, que emociona als espectadors i els endinsa en els anys més durs de la història recent de Barcelona.
Però, curiós resulta veure l’actriu madrilenya desvestida de la passió amb què acostuma a actuar i percebre-la aquí calmada, reflexiva i, fins i tot, resignada. Una lluitadora protagonista que no és realment conscient de la batalla lliurada en la dura postguerra que li ha tocat viure i que encisa l’espectador fins a posar en peu el pati de butaques. Mèrit compartit amb Rodoreda i la seva Colometa.
Es pot veure a: Teatre Goya Codorniu
Text: Carles Guillén y Joan Ollé
Intèrprets: Lolita Flores
Envía una resposta