La fiesta de despedida
6Valoració

Es va endur l’Espiga d’Or de la 59ª Setmana Internacional de de Cinema (Semenci) de Valladolid, on també es va premiar a dues de les seves protagonistes, Levana Finkelstein i Aliza Rosen. Ara s’estrena en sales. Dirigida per la parella de directors i guionistes Sharon Maymon i Tal Granit, “La fiesta de despedida” té a més altres mèrits, la valentia de tractar un tema com l’eutanàsia amb sentit de l’humor, i que des d’Israel, hagi aconseguit colar-se en cartelleres d’arreu del món.

La trama es centra en un grup d’amics d’una residència de Jerusalem que construeixen una màquina per ajudar a morir a un amic que pateix una malaltia terminal. Aviat es corre la veu i a ells acudeixen altres ancians necessitats de la solució definitiva que ofereix la maquineta.

Un tema molt espinós tractat ja, amb més o menys encert, en altres pel·lícules, però amb la novetat d’aquesta voluntat per part dels seus creadors de rebaixar el dramatisme amb la incorporació d’elements absurds i còmics, tractant de fer més accessible el tema al gran públic i desitjant que les riallades alleugin les llàgrimes dels moments més durs del film.

Però per molt valents i per molta voluntat que hagin posat Maymon i Granit en la seva pel·lícula (i per molts esments i premis que per aquest motiu s’han emportat), el resultat no acaba de ser convincent. Massa correcció, tant en el fons com en la forma.

Fotograma de "La Fiesta de Despedida"

El problema es troba principalment en un guió que no ha sabut trobar aquest anhelat to còmic, limitant-se a incloure alguns gags poc desenvolupats, sense sintonia alguna amb el desenvolupament de la trama, i que, per més inri, deixa penjades algunes subtrames introduïdes en la primera meitat de la pel·lícula que donarien molt de joc en la història. Subtrames que desenvolupades ens permetrien connectar amb uns personatges que acaben sent plans, i amb personatges plans no hi ha tampoc drama que valgui. Ni la bona col·lecció de veteranes actuacions, ni els moments més còmics de la pel·lícula, aconsegueixen que ni empatitzem amb ells ni que deixem de sentir una penosa sensació de tristesa durant pràcticament tot el metratge.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies