Mammón
9Valoració

Arriba al Lliure una coproducció del propi teatre amb la Brutal, un text escrit, dirigit i interpretat per Nao Albet i Marcel Borràs que no deixarà indiferent ningú. El mite de Mammón és la primera de tres peces que es presentaran al Lliure per parlar sobre el paper dels diners (i per tant, la corrupció) a la societat actual. Cleòpatra, d’Ivan Morales i L’Onzena Plaga de David Selvas i Victòria Szpunberg seran les següents.

Tot pels Diners 1. Mammón.

Mammón, que en arameu significa «riquesa» i en hebreu «tresor», és per als cristians el dimoni de l’avarícia i era pels fenicis el Déu de la bonança. El relat mitològic d’aquesta figura ens servirà per abordar la qüestió de la Síria actual, un país immers en una de les guerres més cruels del nostre segle. Mammón és un mite no gaire conegut al nostre món occidental, i que parla sobre com la corrupció devora els homes quan es traspassen els límits de la cobdícia. Sota aquesta premisa, arrenca l’obra. Marcel Borràs i Nao Albet havien plantejat una obra clàssica per explicar-nos aquest mite antic, però ben aviat, des del primer minut, veurem que a Mammón res no és el que sembla.

M’agradaria poder explicar-vos l’argument del que veureu a escena, però molt em temo que us aixafaria una de les moltes virtuts de l’obra d’aquests dos ja no tan joves enfants terribles: la sorpresa. Albet i Borràs, a més de comptar amb una intuïció innata per a l’expressió visual, han aprés molt. I ho exploten tot a Mammón.

Sí m’agradaria destacar, sense explicar massa del que veureu a escena, les virtuts de Mammón: el seu ritme, la seva originalitat, la seva intensa visceralitat, la gran feina actoral i de direcció, els efectes, la barreja, la sorpresa, el joc… en té moltes i moltes de coses bones. Albet i Borràs han ajuntat totes les seves obsessions i arrels culturals i ho han barrejat en un mix sorprenent i molt divertit, on trobarem falsos documentals, música pop, road movies, Tarantino, Robert Rodríguez, Kevin Smith, Matt Damon i Ben Affleck, Hunter S. Thompson i Terry Gilliam, Fear & Loathing in Las Vegas + Resacón en Las Vegas i infinitat de referents més. O almenys a mi, em van venir tots al cap. Sumem a això la guerra de Síria, la crítica social i al món del teatre, el sexe, les drogues, la música, els personatges freaks i marginals, l’humor i l’absurd i el còctel és explossiu i summament interessant. Amb un pressupost ajustat i una escenografia mínima, han aconseguit uns resultats òptims, i en tinc el convenciment que serà unes de les obres destacades de la temporada.

Nao Albert, Javier Beltrán, Paula Blanco, Marcel Borràs, Mima Riera i Manel Sans. Actors que es complementen perfectament a escena i que són energia pura. Pur divertiment, també. La connexió funciona a cada moment, es nota que s’ho passen d’allò més bé a escena i que creuen en aquest projecte. O tot això, que no és poc, em van transmetre. Manel Sans, un Danny Trejo particular, repetirà com a protagonista a la resta de la trilogia amb el seu Dylan Bravo. Ja estic desitjant veure’l.

“Disputes d’odi i de sang tot anhelant supremacia,
tots morts jaureu al fang quan el sol acomiadi el dia.”

Jo de vosaltres, no deixaria d’anar a veure Mammón. Teniu fins el 26 d’abril.


Es pot veure a: Lliure de Montjuïc
Text: Nao Albet i Marcel Borràs
Intèrprets: Nao Albet, Javier Beltrán, Paula Blanco, Marcel Borràs, Mima Riera i Manel Sans.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies