“La vida soñada de Rachel Waring” de Stephen Benatar

2015-04-13

8Valoració

Stephen Benatar és un autor londinenc d’extravagant biografia. Tal com llegim a la solapa d’aquesta bella edició, Benatar ha estat “professor d’anglès a França, venedor de paraigües i porter d’hotel”. I encara que no va publicar la seva primera novel·la fins als quaranta-quatre anys, ha aconseguit convertir-se en un escriptor de culte gràcies a La vida soñada de Rachel Waring, una petita meravella que ara, amb el bon gust habitual, ha publicat l’exquisit segell Impedimenta al nostre país.

La vida soñada de Rachel Waring va aparèixer per primera vegada en el Regne Unit en la dècada dels vuitanta, en una editorial de prestigi, The Bodley Head, però les seves minses vendes van provocar que aviat caigués en l’oblit. Quan una mica més de vint anys més tard el seu autor va voler reeditar-la, es va trobar amb una negativa de més de trenta editorials. Desenganyat, va decidir publicar-la ell mateix i així, a poc a poc, aquestes falses memòries de la singular Rachel Waring varen trobar una nova generació de lectors fins a convertir-se en un llibre celebrat per una petita però sòlida comunitat de devots, entre els quals es troben el crític John Carey, els escriptors Allan Sillitoe o Doris Lessing i l’actriu Emma Thomson.

Impedimenta tradueix ara al castellà aquesta novel·la que comença com una bella, i en aparença innocent, història d’herències i casa encantades i acaba com un profund retrat psicològic d’una dona commovedorament eixelebrada que oscil·la entre l’excentricitat i el deliri. Quan una tia llunyana (aquestes ties llunyanes que sovintegen els relats britànics) li deixa una folgada herència, Rachel troba l’oportunitat perfecta per començar una vida completament diferent de la que ha portat fins ara. La nostra protagonista deixa enrere la seva asfixiant existència anterior, per lliurar-se al culte de l’amor i la bellesa. La jardineria, l’escriptura i sobretot el cultiu de l’amor seran els seus nous camps de batalla a partir d’ara. El sortilegi que fa possible el miracle de la sobtada transformació és el record d’un improbable fantasma, un filantrop que va morir en plena joventut en la mansió ara atrotinada (una premissa que ens recorda inevitablement un altre bell deliri, el film de Joseph L. Mankiewicz El fantasma i la senyora Muir.

Però a poc a poc comencen a sorgir-nos dubtes sobre què és el que està passant en la realitat i què succeeix només a l’interior de la ment meravellosa de Waring. La veu en primera persona es converteix en una mena de deliri infantil, en un torrent de positivisme gairebé malaltís, en una celebració de la fe incombustible en l’existència i alhora en un descens a la bogeria. És aquí on Benatar ens mostra tot el seu talent com a narrador, aconseguint metabolitzar al seu personatge, confonent amb habilitat la seva veu literària amb la de la mateixa Waring. El seu quixotesc personatge convoca en nosaltres una àmplia gamma de sensacions, com només aconsegueixen fer-ho les grans obres: humor i horror, mania i compassió, eufòria i tristesa… i sobretot ganes que la fantasia de Rachel Waring no s’acabi mai.