El Lazarillo de Tormes
8Valoració

Vint-i-cinc anys fent el Lazarillo, una adaptació teatral de Fernando Fernan Gómez, poden donar per a molt. Sobre l’escenari Rafael Álvarez, «El Brujo», ens hipnotitza entrant i sortint del text quan i com vol.

Si l’experiència és un grau el Brujo en deu tenir uns quants, de graus vull dir. Només així, podem entendre com en aquest text basat en la picaresca d’un pigall a qui la vida no tracta bé el Lázaro, ja vell, viatge en el temps per a relatar-nos la seva vida. La gana apareix com a motor d’aquesta trajectòria. Gana, gana i més gana. Ens traslladem al segle XVI sobre una escenografia minimalista: espelmes, un tamboret i poc més.

Tota l’atenció se centra sobre l’únic actor que apareix sobre l’escenari. Ell fa tots els personatges amb el seu particular estil. Usant el to, la velocitat o la dicció per a passar d’un a l’altre. Certs aromes d’hospitalitat i saviesa suren dins del teatre. Captiva, a través de la veu, de la seva presència. I això li permet dansar entre la sàtira, l’escarni i la befa. Sortir del text i fer bromes sobre la gravació de l’IVA al teatre o sobre la competència de les classes polítiques que ens governen o que volen fer-ho.

Com un mag de les paraules i els gestos, el Brujo controla l’espai. Sembla relaxat i això no només li permet entrar i sortir, sinó agafar el pati de butaques com i quan vol per a fer d’ell el que li plau. Amb la tranquil•litat d’aquell que ja no ha de demostrar res. I amb les eines i l’elegància que li han donat tants anys de teatre, aquí i allà.

El lazarillo de Tormes

Un monòleg en tota regla. Un monòleg que de vegades et trasllada a un corral de voltes a la Toledo del SXVI i que d’altres et copeja per despertar-te de la crua i hilarant realitat que ens envolta. La gana com a motor de l’obra té lligams amb la situació actual. Alegrar-nos de les misèries del veí i robar sempre que es pot… dos grans trets que ens segueixen identificant com a poble. Un monòleg paratextual que el Brujo va refent per a reflexionar sobre el mateix text i sobre la pròpia experiència del muntatge.

En definitiva, una representació única. On el públic es posa al servei de les dots actorals de Rafael Álvarez, el Brujo. Per captivar-los, fer-los riure i portar-los de la mà per on més l’interessa. Una recreació barroca en la que la gestualitat i la sobreactuació serveixen per a adonar-nos de la seva genialitat.


Es pot veure a: Teatre Condal
Text: Fernando Fernán Gómez
Intèrprets: Rafael Álvarez

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies